Fes que la teva vida sigui extraordinària

Al pas que anem potser haurem de treure la roba d’hivern, almenys al vespre, perquè no hi ha manera que ens escapem del xàfec més que copiós i amb tempesta inclosa que ens fa cada dia. I amb la pluja arriba aquella fresca que, a les parròquies altes, et fa abrigar una mica quan ets a casa i dormir encara amb un edredonet que et reconforta. Hi ha qui sospira pels dies de pluja, hi ha qui es fastigueja i hi ha qui, mira, ni fu ni fa. El cert és que, per aquestes contrades, la vida revifa dia a dia, minut a minut, amb una vitalitat extraordinària, almenys la vida que es veu. També la de l’asfalt, perquè mira que hi ha punts de carreteres i carrers del sud, del centre i del nord del país, que es troben en la plenitud dels arranjaments. Aquí i allà. Curiosament, per preparar-nos per a l’hivern que ve. L’acabem de deixar i ja hi tornem a pensar. Sembla que tot giri a l’entorn d’aquesta època que va més enllà de l’estació meteorològica pròpiament dita. Passem les altres temporades de l’any recordant o planificant: a la baixa de la primavera pensem en els alls i les cebes del que vam tenir,  i en fem balanç, i, a l’efímer estiu, somniem en el que ha de venir i en fem previsió. On queda el carpe diem? Crec que a Andorra encara no ha arribat, ni el de l’època romàntica ni el de la postmoderna. Serà que per això de l’altura estem per damunt d’aquestes futileses? Ho desconec encara, fa poc temps que trepitjo els carrers en obres i els camins en procés de senyalització. I com que vinc d’un altre àmbit geogràfic, proper però diferent, ni que sigui per dins, hi ha una veu interior que m’inquieta i m’empeny: aprofita el dia i fes que la teva vida sigui extraordinària!