Per més Primaveres Sounds i Sònars no hi ha, res com les festes dels pobles, on un ha de practicar una barreja de taekwondo, lluita grecoromana i rugbi per moure’s entre la gran massa humana, des de primera hora del matí i fins a la matinada, quan hi ha la cercavila i les majorets. Hi empentes, abraçades, el vas de cervesa que se’t vessa sobre la samarreta i molt dolor, però que s’accepta en feliç comunió. 
Mentre al Primavera pots veure un grup tribal de percussió de les Illes Samoa o un de l’escena minimalista de Botsuana, el poble és el reducte de bandes tribut com Gansos Rosas. Goodplay o Dread Zeppelin. Tothom coneix La Casa Azul però poca gent sap qui són els de La Granota Feliç, grup de versions que actua en viu i en directe a Algímia d’Amonesir i que són capaços de reproduir més cançons per hora que el fil musical del Mercadona.
 I tampoc hi ha festa de poble sense el DJ,  aquest superheroi que està obligat pel civil o pel criminal a conèixer tots els grans èxits de Ràdio Tele Taxi i dels 40 Principals des de les fundacions de les emissores i a punxar durant set hores seguides en una suposada disco-mòbil que és un eufemisme per a designar un equip de música que ja funcionava durant l’edat de la pedra amb Pedro Picapiedra i Pablo Mármol punxant.
A banda de les limitacions tècniques ha de fer front a les peticions més insospitades, des de Luis Aguilé i Rocío Dúrcal a Rihanna, passant per Café Quijano, les Ketchup o Georgie Dann. Tot això entre olor de suor i de fregit. Perquè mentre al Primavera Sound hi ha food tracks, a les festes de poble hi ha taules, para-sols amb el logotip de la Caja Rural i cadires plegables i càmping gas. 
Allò és slow food, perquè el Nemesi, que s’encarrega de fer coure les salsitxes, és més lent que el cavall del dolent en una pel·lícula d’indis, però també és gastronomia quilòmetre zero, perquè les patates són de l’hort de l’Engràcia, que està a 100 metres de l’escenari. Per tot això, i malgrat la calor, les aglomeracions, les nits tropicals, els mosquits tigre, les begudes de destrucció massiva, els senyors amb vestit i corbata i les dones amb collars de perles Majórica i arracades del Parfois –comprades un dissabte que van anar a la capital–, les festes de poble es mereixen el mateix reconeixement que els grans festivals.
Allà almenys no has de treure entrada amb un any d’antelació i estar hores enganxat a la pàgina web de Ticketmaster per anar al concert d’El Último de la Fila.  Perquè abans d’adoptar aquest nom, van ser Los Burros i Los Rápidos. I on es van donar a conèixer aquests darrers? En una festa de poble l’any 1981 a Hostalets de Balenyà.