Els festivals de música s’estenen aquest estiu com els casos de corrupció a Espanya. N’hi ha de tota mena però el que està de moda és el revival, amb tots els èxits de la teva adolescència i cantants amb més pròtesis que discos d’or.
Posats a fer es podria reviure un festival però amb els mitjans d’abans, que a ulls d’un millennial podrien procedir d’una realitat paral·lela. És comprensible que als fills de Black Mirror els sembli una llegenda urbana que hi hagués un temps en el qual no existien els telèfons mòbils. Un temps en el qual el gran desplegament tecnològic era una càmera Agfamatic 508 Pocket i el lloc de reunió la taula de so, la boia que tothom utilitzava en cas d’un naufragi com era no trobar la colla d’amics.
Les fotos dels primers Doctor Music o Benicàssim semblen convencions de zombis o de fans de la sèrie de televisió Seinfeld. A Benicàssim el punt de trobada era un pal i el festival era indie amb denominació d’origen. Ara són grups que fan el mateix des del 2008 i cançons amb les lletres tan buides com la cartera dels assistents, boomers amb camises d’estampats de flors, després de la primera visita a la barra però filmant contínuament amb el mòbil, estocada de la beguda inclosa.
En l’època sense mòbil, si et perdies no passava res, confiaves plenament en el teu GPS mental, aleshores anomenat sisè sentit o brúixola interior. Eres un saurí sense vareta seguint rastres invisibles amb la tranquil·litat que més aviat o més tard trobaries el teu grup d’amics. Havies de desenvolupar una gamma d’argúcies de supervivència tant rudimentàries com efectives.
Aquelles fotos de l’Agfamatic 508 Pocket són tan reveladores com els fòssils de dinosaures, ja que certifiquen l’existència d’un passat quan els festivals es veien, no s’enregistraven i tenies els cinc sentits en tot el que passava, mentre que ara et dediques a difondre-ho per les xarxes socials. Així els revivals s’omplen de pares divorciats o separats que s’han pogut lliurar aquell cap de setmana dels fills i que passen més temps actualitzant el Tinder que prestant atenció al que passa a l’escenari.
I no oblideu que el gran germà us vigila i que pot detectar fins i tot les infidelitats. Una càmera (allò que es coneix com a kiss cam) va enfocar una parella que s'abraçava escoltant The Jumbotron Song, un tema en què el cantant de Coldplay improvisa sobre els espectadors. Tot semblava molt maco, però quan la parella s'adona que surten en pantalla, els canvia la cara. Fins i tot Chris Martin en va fer broma dient a través del micro que o tenien una aventura o simplement eren molt tímids. Abans això no passava.
