Fi de majories absolutes (de moment)?

Una vegada ja s’han presentat les llistes per a les pròximes eleccions generals del 7 d’abril, és el moment de fer les primeres anàlisis de quins poden ser els possibles resultats.  Tot i que evidentment encara és d’hora per predir el panorama parlamentari de la pròxima legislatura, sembla que tothom coincideix que DA té moltes possibilitats de ser de nou una de les forces parlamentàries amb més representació. Tot i així, la impressió és que els demòcrates ho tenen molt difícil per revalidar la majoria absoluta, si més no perquè es dona per fet que patiran algun tipus de desgast després de tants anys governant. Les recents concentracions per protestar contra la que els convocants van anomenar retallada de drets i els elevats preus dels lloguers, així com l’enfrontament amb els sindicats de l’Administració per la nova Llei de la Funció Pública haurien de tenir necessàriament un cost per a DA. Una altra opció política que surt amb força, si més no per haver aconseguit fer llista territorial a totes les parròquies, és la del PS-L’A, però en aquest cas la incògnita és si aquests dos partits acabaran sumant. Tambe tindrà molt a dir en aquests comicis la Terceravia, liderada per un polític carismàtic com ho és Josep Pintat. A més, parlant sempre de formacions nacionals, també tenen serioses possibilitats d’obtenir consellers, fins i tot més d’un en algun cas, Andorra Sobirana i SDP.  Tot plegat fa que siguin difícils d’empassar, com alguns pretenen,  aquells vaticinis segons els quals en les pròximes eleccions generals tot es dirimeix entre dos pols  oposats que representen DA i PS-L’A.