A vegades sembla que només es reconeixen certes situacions fins que els famosos les evidencien, tant per a les coses bones com les dolentes. En qualsevol cas, benvinguts siguin aquests reconeixements que posen en relleu que les persones, a més de ser física, química i anatomia com canta Enrique Iglesias a Bailando, hem de gaudir d’una bona salut, que vol dir també tenir cura de la nostra salut mental. Perquè som la mar de complexos i més enllà de la nostra aparença, hem de treballar-nos des de dintre en la mesura de les possibilitats de cadascú i ajudats, si convé, per professionals que ens poden orientar a traure la millor versió de nosaltres mateixos. Gràcies Simon Biles per verbalitzar el que et passava, fer una aturada en el camí de la fama per la teva excel·lència en la gimnàstica artística i retornar perquè puguem seguir admirant la teva destresa. Gràcies Ricky Rubio per dir-nos que has de cuidar la teva salut mental, fer una aturada i iniciar un procés de recuperació i de retrobament amb tu mateix, suposo. Tant l’una com l’altre han estat capaços de sortir de l’armari i de mostrar el seu patiment més enllà del que puguin dir els altres. Perquè ser feliç no és tenir el món als nostres peus siguem o no famosos, almenys per a mi, sinó conèixer-nos i reconèixer-nos i fer ruta des de les nostres fortaleses i punts febles. En tenim de tots colors i gustos i no passa res. Hem de poder mostrar el que ens passa, no per això som millors ni pitjors. És bàsic per començar a posar-hi remei. I hem de tenir recursos com a societat per cuidar-nos. És bàsic perquè ningú es quedi a la cuneta d’una vida que se’ns regala plena de possibilitats per descobrir i experimentar.
