El debat sobre la manca d’habitatges de lloguer a preus assequibles està portant alguna conseqüència positiva, tot i que en el tema de fons no s’hagi avançat gaire. Una d’elles és que moltes persones estan descobrint que a països de l’entorn europeu hi ha el que s’anomenen “pisos socials”. La qüestió no és menor, si es té en compte que molts polítics del país, fins i tot amb responsabilitat de govern, ni tan sols tenen gaire clar el significat de la paraula “social” associada a habitatges. Es podria pensar que, en ple segle XXI, el que vol dir aquest terme seria molt més conegut, fins i tot en un país eminentment liberal com és Andorra. De fet, ja tenim, per exemple, “prestacions socials”, una cosa impensable no fa tants anys, adreçades a les persones que, per les circumstàncies que siguin, les necessiten en un moment determinat. Però no, a alguns això de “social” aplicat als immobles els sona com una cosa ben estranya i només pròpia de més enllà de les nostres fronteres. Doncs sí, senyors polítics, també existeixen els “pisos socials”, que són simplement pisos a uns preus regulats més reduïts que els del mercat perquè hi puguin accedir les famílies amb menys recursos econòmics perquè allò del dret constitucional a l’habitatge sigui una realitat. Una vegada ja sabem de què parlem, sembla que disposar també de pisos socials a Andorra no hauria de ser només una opció sinó també una obligació. Ho va dir primer el raonador del ciutadà ja fa dies i ara el copríncep episcopal en la seva visita recent a Escaldes. Els polítics amb responsabilitat s’haurien de posar les piles perquè, una vegada més, vagin cap a on apunten les necessitats de la societat.