La nit era negra. Lluny de tothom i en un lloc estrany. Amb les mans a les butxaques travessava el carrer. Tres carrils en dues direccions sense cap vehicle. No sabia quina hora era i havia perdut el ritme del temps. A la doble línia contínua es va aturar. D’on no va saber preveure un paio se li va palplantar al davant. Cara a cara. La mateixa altura. Li va resseguir el rostre i no li va trobar la mirada. Uns ulls clars extraviats més enllà d’un cos el penetraven. No els podia aferrar. Podia ser qualsevol. Fins i tot podia ser ell mateix de jove, podia ser el mirall amb què la imaginació el reflectia trenta anys enrere quan cada nit s’ofegava en una casa que no volia que fos la seva i d’on havia de sortir a beure’s la nit i a menjar-se la ciutat. Quina colla de tòpics amb l’excusa que no en sabia més. Evidentment la ciutat se’l va acabar cruspint i es va fer gran de cop i es va diluir en la massa dels qui s’havia esforçat per defugir. Un més dels que a l’andana atapeïda esperaven el primer vagó que els passés per sobre i que cada cop trigava menys a arribar. Podia ser el seu fill, el que no havia tingut i que mai no tindria, el que havia refusat de tenir tres vegades, el que de tant en tant negava que busqués a la plaça on es reunien els d’aquella edat per emprendre altres viatges, aquests sense ferralla ni conductor. Fum d’encenalls. Si ell havia resistit com una illa els embats de l’oceà mentre veia com a tants d’altres se’ls emportava la rauxa regalada de qui no té res i no vol res i no espera res ni la tremolor del darrer moment abans del salt, el seu fill podria haver seguit l’exemple i resistir també i buscar al seu torn un altre fill entre la multitud de joves que en aquesta època han après a fer mal i a fer-se mal amb unes eines que caben a les mans i que no són blanques ni de foc, armes carregades de paraules digitals que no es poden esborrar perquè no tenen cos. Va durar un segon i li va semblar una vida. Aquells ulls clars perduts de joventut van aterrar a les seves pupil·les marrons de renúncia madura. Va pensar que ho entenia tot, va creure que en aquell moment havia descobert la seva missió, l’objectiu ignorat d’aquells darrers anys d’avorriment existencial. El va abraçar. Es van abraçar. Va començar a plorar i a expulsar tota l’aigua que havia hagut d’empassar-se perquè era una illa perquè s’havia convertit en un desert perquè sí. Volia endur-se aquell noi, el volia salvar, el volia ajudar a fer qualsevol dels somnis que sentia cofoi com segurament hauria hagut de deixar de banda. Vine, fill no nascut, vine amb mi, abandonem la gana, oblidem la set. Dos poden ser companyia. Ningú no comprèn ningú però nosaltres serem nosaltres i sabrem allò que és bo. La mirada va tornar a fugir. No el va entendre. Com podia entendre’l. Va deixar caure els braços. Va parar la mà i li va demanar que l’hi omplís amb qualsevol d’aquelles coses que els humans fan servir per comprar una felicitat momentània. Per això s’ha de pagar tan cara. Per això s’ha de pagar. No li va donar res. Va acabar de travessar els altres tres carrils sense que passés cap vehicle. Des de la plaça va sentir una veu. No s’hi va girar. Sort tens que tot són ficcions.
