Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de RAreny

Rossend Areny

Mestre i exconseller lauredià

 

 

Fins al pont que ve




Tot just s’ha acabat el temut pont de la Puríssima. Temut per aquells que vivim a Andorra i segurament també per aquells que es resignaran a fer hores i hores de cua per venir a visitar-nos… i també per tornar a casa seva.

A Andorra, sabem que aquells dies més val no moure’s de casa si no volem veure’ns atrapats en les enormes retencions, tant de pujada i de baixada com a les parròquies centrals de país, on resulta impossible circular i aparcar. Ho sabem de cada any, però tot i així, la mateixa pregunta ens assalta a la ment: és realment aquest el tipus de turisme que volem o que necessitem?

Si demanes als comerciants, et diran que el volum de negoci no és proporcional a la gent que deambulava pels carrers. A més, com s’entén que hi hagi cua d’entrada i de sortida cadascun dels dies del pont? Segurament, el gruix dels turistes correspon a aquells que venen a passar un dia a Andorra. Això, o bé que el visitant troba com a millor opció la de pernoctar en zones pròximes del Principat i desplaçar-se cada dia fins aquí.

En aquest sentit, és paradoxal veure com a Espanya s’ofereixen paquets turístics a un preu irrisori. Paquets que comprenen pernoctació amb mitja pensió, forfet d’esquí i visita a Caldea. Qui no ha verbalitzat mai que resultaria més interessant, econòmicament parlant, d’adquirir un d’aquests paquets tot i ser andorrà o resident? Al meu entendre, la quantitat va aquí en detriment de la qualitat. Però això depèn ja de la política turística que s’aplica des dels òrgans institucionals que s’hi dediquen.

Quant a això, i sense ànims de ser crític amb totes les iniciatives que es duen a terme per afavorir l’arribada de visitants, em demano quin és el tipus de turisme que convé a Andorra i si es fa tot allò que es podria per diversificar-lo, i potser així guanyar en qualitat. No llegiu aquí un menyspreu al turisme principal que arriba. Sort en tenim malgrat les incomoditats que ens comporta. Les infraestructures viàries són les que són, i la proximitat de l’àrea metropolitana de Barcelona és clau.

No fa gaires dies va sortir a la premsa el salari que percep el director general d’Andorra Turisme. Uns honoraris que molts ciutadans van considerar desmesurats. La veritat és que jo penso que els càrrecs de responsabilitat s’han de pagar, però de manera sensata. En el cas del màxim responsable d’aquest ens, crec que un sou així es justificaria si el turisme, com deia abans, hagués gaudit d’una diversificació interessant.

És cert que la necessària participació en fires de promoció turística va servir per atraure, per exemple, un turista rus que estava disposat a gastar molts diners a Andorra. Però tots coincidirem a dir que aquell turista d’alt poder adquisitiu no s’ha aconseguit fidelitzar, siguin quines siguin les raons. Potser per la proximitat d’uns Alps que s’adapten més a les seves necessitats. La visita cada any del Cirque du Soleil és segurament un altre revulsiu per al turisme, encara que vagi destinat a un públic de proximitat. I així estem al cap del carrer.

Sigui com sigui, el turisme andorrà sembla haver-se de resignar al que ha estat sempre i, per això potser, el sou del responsable d’Andorra Turisme sembla desmesurat. Per al ciutadà i segurament per al comerciant, el salt qualitatiu que s’esperaria d’un càrrec així remunerat no ha acabat d’arribar. Tampoc hi ajuda el fet que el diferencial de preus en relació a Espanya es vegi reduït cada cop més. Deixem de ser competitius en molts productes i només les grans superfícies poden ajustar els seus preus per seguir sent interessants, als ulls del turista espanyol. I això perjudica el petit comerç especialitzat, que ha de fer mans i mànigues per sobreviure. I si a tot això hi sumem la crisi i la manca d’infraestructures de transport…

Per això seria interessant atraure un altre tipus de turisme que no busqui productes més barats, que no vingui a Andorra a cercar tabac o alcohol… sinó que busqui una oferta determinada en un entorn paisatgístic natural i urbà atractiu i agradable propi d’aquest país i que marqui la diferència. Ara cal saber quina és aquella oferta i on és aquell turista ideal que li cal a Andorra. Però això ho deixo a les mans d’aquells que cobren, i molt, per gestionar el turisme d’aquest país.

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic