Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de AWard

Alan Ward

Professor

 

 

Fires de tardor a la Strata Ceretana




Tardor. Dins el cicle tradicional, és l’època per acabar de collir els últims fruits i preparar-se per l’hivern. Cal transformar el que s’hagi de fer per la seva conservació: el raïm es transforma en vi, els codonys en melmelada, i els últims productes dels horts en conserves de diferents classes. També hi entren els productes típics de la muntanya, com serien els bolets d’aquesta temporada. També és època per vendre l’excés de producció que podem tenir, sobretot si som ramaders i la nostra producció és el bestiar: l’hivern és llarg aquí dalt a la muntanya, i el menjar, escàs. Dins una perspectiva econòmica, és millor desfer-nos dels caps sobrants ara, que haver-los de mantenir durant els mesos d’estabulació.

Vendre el sobrant agrícola implica trobar-se i, sense sorpresa, és en aquesta època de l’any que trobem una major concentració de fires. A prop nostre, trobem una llarga sèrie de pobles i, cadascú, té la seva fira en aquesta època: Puigcerdà al novembre, Bellver al setembre, la fira de Sant Ermengol a la Seu a l’octubre, i la d’Andorra la Vella per unes dates semblants. En alguns casos, les fires tradicionals s’han anat adaptant a l’època moderna, amb a vegades uns canvis de dates, i a vegades una mirada cap a una producció específica, com seria la Fira del Rovelló de Coll de Nargó. La qüestió és que la majoria d’aquests centres de mercat es troben al llarg de l’antiga via romana, la Strata Ceretana, que connectava l’antiga Ilerda (Lleida) amb Iulia Lybica (Llívia, Cerdanya) al llarg del curs del Segre.

Aquesta via de comunicació és, sens dubte, força antiga. Fa temps que s’havia proposat la idea que Hanníbal hi hagués fet passar el seu exèrcit per travessar el Pirineu, a principis de la Segona Guerra Púnica. He tingut l’ocasió, amb uns companys, de posar en dubte aquesta tesi, preferint la idea que el general cartaginès hauria conduït el seu exèrcit de més de 100.000 persones per una altra opció de més fàcil accés. Tot i això, queda constància que en l’època romana sí que es feia servir la Via Ceretana per finalitats tant militars com comercials.

Els romans disposaven els seus paradors –mansiones– a distàncies regulars al llarg de les vies, establiments que en molts casos després es van anar convertint en pobles medievals. També podem veure que els pobles en què, fins als nostres dies, es van fent fires de tardor es troben tots a distàncies semblants els uns dels altres: vint-i-pocs quilòmetres entre Coll de Nargó i la Seu, com també entre la Seu i Bellver, i entre Bellver i Llívia. No pot ser casual que aquesta distància sigui, més o menys, la que un podia recórrer entre casa seva i la fira més propera per anar-hi a vendre la producció sobrant.

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic