Gràcies a una demanda del conseller socialdemòcrata i president del PS Pere Baró, sabem que l’any 2023 els bancs només van tributar un 3,83% per l’impost de societats. Ja sabem que el tipus general és del 10%, però sembla que les exempcions arriben on no hauria de tocar. En el congrés del Partit Socialdemòcrata del mes passat, vam aprovar una ponència per modificar l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF), que ara com ara no s’aplica als dividends obtinguts de manera individual per les persones participants en empreses després de repartir beneficis, ni als rendiments de les accions en borsa.

La nostra proposta és revertir-ho, de manera que tributin aquestes rendes, perquè vist el sistema actual els contribuents principals són les persones assalariades i els treballadors per compte propi, mentre que les grans empreses i els accionistes tributen sota mínims.

La nostra ponència sobre l’IRPF parteix de la base que la legislació actual en matèria d’impostos no s’ajusta prou al que estipula l’article 37 de la Constitució: “Totes les persones físiques i jurídiques contribuiran a les despeses públiques segons la seva capacitat econòmica, mitjançant un sistema fiscal just, establert per la llei i fonamentat en els principis de generalitat i de distribució equitativa de les càrregues fiscals.”

El Congrés va aprovar apujar la base de tributació a 30.000 euros per rebaixar la pressió fiscal a les persones de classe mitjana i treballadora, i aplicar quatre trams en funció dels ingressos, que estaran entre el 10% per a les més baixes (de 30.000 a 69.472 euros l’any, que és el salari mínim multiplicat per quatre) i un 25% per a les que superin dotze vegades el salari mínim (és a dir, 208.416 euros l’any). Hi hauria un segon tram del 15% per a ingressos d’entre cinc i vuit vegades el salari mínim, i el tercer, del 20%, seria per a les rendes d’entre 9 i 12 vegades el salari mínim.

Això voldrà dir que fins a 30.000 euros no es pagarà IRPF, mentre que per exemple algú amb uns ingressos de 35.000 euros anuals, sense aplicar desgravacions, pagaria 500 euros d’IRPF, 50 menys que amb el sistema actual, però les persones que ara no tributen pels guanys que obtenen dels repartiments de beneficis, i que tenen ingressos molt superiors als mitjans, passarien a contribuir en la mesura del seu poder econòmic, com estableix la Constitució.

Aquesta és la proposta que inclourem en el programa per a les properes eleccions generals, i que anirà acompanyada d’un impost de societats que també sigui més just. Considerem que uns serveis públics de qualitat (educació, salut, seguretat, transport públic, etc.) no es poden finançar només amb l’esforç de la classe mitjana i treballadora, sinó també amb la contribució de la classe benestant, que fins ara ha tingut uns representants polítics més ocupats a mantenir els seus privilegis que a vetllar per l’interès general.