Flac favor a Política Lingüística

Mentre la majoria de països, regions, ciutats i fins i tot municipis pugnen per diferenciar-se de la resta i oferir als potencials visitants precisament allò que els fa singulars i que no podran trobar a un altre lloc, Andorra continua incomprensiblement immersa en l’obsessió per reproduir models existents i imitar els veïns en lloc de potenciar i fer valdre les seves singularitats.

The Shopping Mile, el paraigua sota el qual s’agrupen i uneixen esforços les associacions de comerciants de les avingudes Meritxell i Carlemany i de Fener Boulevard per crear una imatge visual única i convertir l’eix central en una zona comercial de referència, n’és el darrer exemple.

I és que, i sense posar en dubte la necessitat i gairebé obligació que el sector comercial uneixi esforços, l’objectiu de tot plegat, i així ho va dir el titular de Turisme, és arribar a estar a l’altura dels Champs-Élysées de París o del Passeig de Gràcia de Barcelona. I és amb el pretext d’aquesta ambició –més enllà que segurament qui hagi ideat la marca s’hi hagués pogut trencar una mica més el cap– que s’ha optat per renunciar a una de les singularitats del país: la seva llengua oficial, i afegir-se a l’absurda moda de posar noms o dir les coses en anglès creient que això ens fa més internacionals. Aquesta decisió a més –tot i que segurament no ho pretenia– tira per terra tota la tasca i els esforços fets des de Política Lingüística no només per fomentar l’ús del català al sector comercial, sinó també perquè els establiments, especialment els del Pas de la Casa, compleixin amb la normativa vigent.