Floriran grandalles
Hi floriran grandalles és un recull de creacions de Sergi Mas d’edició única i limitada. Els amics d’Editorial Andorra, el company de l’ànima Txema Díaz-Torrent i un servidor, comptant amb la complicitat del Col·lectiu Portella i la inestimable col·laboració de l’autor (ha pintat una aquarel·la expressament per a l’ocasió), lliurem una carpeta que conté vint-i-una làmines: dinou reproduccions d’obra plàstica (gravats, dibuixos i pintures), un segell original i una narració procedent del magnífic llibre Cassigalls.
El motiu de la publicació és contribuir humilment a divulgar una figura cabdal de la nostra cultura i, alhora, celebrar el 90è aniversari del mestre, que s’esdevé el 30 d’octubre, passat-demà, amb un homenatge que significarà una afortunada adquisició: un recordatori entranyable o bé el descobriment de la meravella de les arts de Sergi Mas.
El providencial creador no tan sols conjuga ofici i sentiment apassionat. A les aptituds indiscutibles no només s’hi sumen l’amplitud de mires i una força expressiva extraordinària. La seva genialitat va més enllà dels efectes purament estètics i una empremta emocional que es nota arreu (també en els escrits on barreja saviesa popular i l’enginy de la pròpia inventiva). Sergi Mas té la capacitat de mostrar essencialitats profundes entre la ficció i la realitat. Aconsegueix la sublimitat en el simbolisme dels detalls (humorístics, crítics, narratius) que sempre apareixen subtilment. Ens il·lumina literalment perquè posseeix la mirada del visionari: els seus objectes són transcendents, ja que, a més de delectar-nos, suposen un estímul intel·lectual de valor incommensurable.
Enumerar els providencials mèrits de l’artista és una tasca impossible. Això no obstant, podem afirmar que combina perfectament tradicionalisme i innovació, classicisme i experimentació. Sergi Mas és reflexiu i espontani, ingenu i savi, intempestiu i captivador.
El títol de la col·lecció s’ha extret del nom de la litografia I malgrat tot hi floriran grandalles, composició que traspua un afany permanent en la trajectòria de Sergi Mas. Com en el conte i altres figuracions de la selecció, predomina la dèria de retratar una Andorra màgica, de vegades anacrònica, mítica quan l’habita la nostàlgia, degradada per la cobdícia, renaixent amb l’esperança. Una nena rega uns narcisos poètics que creixen dins de pneumàtics plens de terra, davant de tres edificis monstruosos i un cementiri de cotxes, sota el fum de dues bòbiles plantades sota el bosc. Una visió apocalíptica que colpeix.
Després de llargs hiverns, en la consagració de cada primavera, floriran grandalles. I ara agraïm als compradors que, per un mòdic import destinat exclusivament a despeses de producció, es regalaran un tresor (les comandes, a editorialand@andorra.ad). I felicitem efusivament el Sergi per complir tants anys de generosa estima a les coses i les persones.
Versió per a imprimir