Fomentar l’abstenció

Tot i que l’augment del cens electoral comporta inevitablement un increment de l’abstenció, aquesta ha crescut els darrers deu anys molt per sobre del ritme de creixement del nombre d’electors. Des de les diferents formacions, igual com han fet després de cada procés electoral, s’ha mostrat ja la preocupació per aquesta qüestió si bé, ara per ara, no s’albira cap acció per mirar de revertir la situació.
De fet, i m’agradaria equivocar-me, sembla que l’abstencionisme tendirà a créixer encara més i que ciutadà i política es continuaran allunyant. I és que per ara els fets –i no les paraules– de cada formació tampoc sembla que hi ajudin gaire. Només cal veure alguns dels pactes que s’estan cuinant aquests dies de cara a les comunals del desembre i que malgrat que es digui que als comuns hi ha més gestió que ideologia i sabedors fins i tot que sovint la política uneix estranys companys de viatge, són difícilment explicables pels impulsors dels mateixos i totalment incomprensibles per la ciutadania, que observa com la defensa dels seus interessos, de la parròquia o del país queda en segon terme davant la pugna per 10 o 12 cadires.
Segur que la darrera sessió del Consell General va aportar el seu granet de sorra a l’hora de fer créixer el nombre de ciutadans que optarà per no exercir el dret a vot. I és que les piruetes i tirabuixons lingüístics d’alguns per mirar d’explicar que votaven en contra d’allò que portaven al programa electoral, i d’altres per justificar el suport a un text o l’altre en el qual no creien o volien girar com un mitjó, honoren Groucho Marx i els seus principis però minen la confiança dels ciutadans en la política i en els polítics.