Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Ludmilla Lacueva Canut

Ludmilla Lacueva Canut

Escriptora

 

 

Fonda Hostet-Hotel Bonell (I)




 

Soldeu és un nom que evoca temps passats i viatgers d’una altra època. La fonda Hostet sobresurt a les postals antigues, una casa gran i important, en aquell color sèpia que ens porta certa nostàlgia. Començarem la història al segle XIX amb el matrimoni format per Jaume Bonell Franch (1829-1920) i Maria Riberaygua.
Jaume Bonell Franch és un personatge ben conegut per tots nosaltres, ja que és la imatge del Cafè el Conseller. Aquesta fotografia tan carismàtica, de l’arxiu Claverol, reagrupa els membres del Consell General del 1902. En ella observem un rostre morè i amb arrugues que demostren el patiment i esforços que s’havien de fer per tirar endavant la casa. Porta el vestit de conseller general i d’en Jaume sabem que eren vuit germans i que era, alhora, ramader i hostaler.
Una de les primeres referències sobre la Fonda Hostet la trobem a la Revue des Pyrénées: Excursion botanique en Andorre, on Marcailhou d’Aymeric relata –el 1889– les impressions del seu viatge a Andorra. Explica que és una casa llarga i baixa, foradada amb finestres petites, que una gran sala nua fa, alhora, de saló, d’office, de refectori i de sala de passeig amb una veranda rústica en un dels extrems. Al primer pis hi ha un dormitori comú.
El 1896, a l’Annuaire du Club  Alpin Français, Felix Régnault diu que quan les dues o tres cambres de la fonda estan ocupades, fan servir la sala-menjador-cuina com a dormitori.
Amb els anys, la fonda va passar a mans del seu fill, Jaume Bonell Riberaygua (1861–1932) i de Maria Gené Garalt (1881-1954). Ell era tractant de mules, que anava a comprar a França, i les portava cap a una finca que tenia prop de Lleida. Com que viatjava sovint, la fonda es quedava a càrrec de la seva esposa.
En l’article Voyage en Andorre, publicat el 1923 al Bulletin Pyrénéen, Georges Lungens explica que la mestressa de la fonda  és encara jove i que els somriu amablement, després d’un primer cop d’ull inspector. Els viatgers intenten parlar català i ella xampurreja el francès i, segons l’autor, els esforços conjunts acaben en una entesa perfecta. A la cuina hi ha una llar de foc monumental, una taula i bancs per fer tertúlia. El sopar és abundant, consisteix en cuixot d’isard rostit i un excel·lent claret espanyol totalment delectable. El marit i els fills passen l’hivern i la primavera a Espanya, on tenen propietats i vinyes que produeixen aquest vi. La dona i la minyona es queden al poble, sota la vigilància d’un vell pastor, bloquejades per la neu durant mesos.
La cambra és petita, baixa però neta, amb una palangana petita sobre un tres peus de ferro. Sentint necessitat de banyar-se després d’un viatge tan llarg i davant la petitesa del recipient, Georges Lung demanà a la mestressa un gran cubell ple d’aigua i el permís de tancar un moment la cort-graner-galliner-porcellera per agafar el tub que porta l’aigua.

 

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic