Fonda Hostet-Hotel Bonell (i III)

El temps va anar passant i la família Bonell va decidir arrendar l’hotel per anar a viure a Mollerussa tot i que continuaven pujant cada estiu a Soldeu. Així doncs, el 17 de novembre del 1946 se signà un contracte d’arrendament per 10 anys entre Jaume Bonell Gené i Joaquim Pereira Fernández, resident al Refugi d’Envalira. L’acord pres, davant del notari Teodoro Moles i Moles, recull elements interessants sobre l’estructura i composició de l’Hotel Bonell que té una cuina elèctrica de la marca suïssa Kumler-Matther. A l’entrada remarquen un mapa d’Andorra de Marcel Chevalier, amb marc i vidre. L’arrendament que s’havia de pagar durant el primer any era de 4.000 pessetes anyals; el segon any de 15.000, i els vuit anys restants, de 25.000. 
Al cap de deu anys, quan va acabar l’arrendament, el fill, en Jaume Bonell Casal (1930-1996), va proposar a la seva esposa Maria Dolors Argelich, oriünda de Mollerussa, fer-se càrrec de l’hotel, i el 1956 van pujar cap a Soldeu. El jove matrimoni va adonar-se que calia modernitzar l’hotel i fer més cambres. Aquest projecte es posà en marxa el 1959 amb la construcció d’un edifici contigu “la Casa Nova”, a continuació de la fonda però d’una alçària superior, on tenien cabuda una vintena d’habitacions amb sala de bany i dutxa. Sens dubte era un hotel que es feia mirar, ja que estava pintat amb un color vermellós.
 L’Hotel Bonell va ser testimoni d’algunes arribades davant de la seva porta de la Volta de Catalunya. Els ciclistes pujaven fins a Soldeu, on sopaven i dormien a l’Hotel Bonell. En aquesta nova etapa, l’hotel obria tot l’any, tot i que només es treballava molt durant els mesos d’estiu. Amb la construcció de les pistes d’esquí de Soldeu, el poble va començar a rebre cada vegada més clients propiciant, d’aquesta manera, que es treballés tot l’any.
 Per dinar preparaven uns bons entremesos, arròs el diumenge, macarrons, estofat o pasta, i després bistec, pollastre o costelles i, de postres, formatge i fruita. Per sopar hi havia sopa, truita paisana o truita amb patates, costelles, peix o carn i l’àpat s’acabava amb fruita o flam.
Jaume Bonell Casal i Maria Dolors Argelich van tenir tres fills: Mª Dolors, Jaume i Anna Mª. Van portar l’hotel des del 1956 fins al 1970, treballant de valent i, en aquell moment, cansats de tants anys de feina, van decidir arrendar-lo. 
Van llogar l’Hotel Bonell fins que malauradament l’edifici es va cremar l’11 de gener del 1974. En una habitació de la part vella es va encendre el quadre de la llum per una sobrecàrrega propiciant un incendi devastador.
 La família ja no va tenir ànims per reconstruir-lo i va vendre la propietat. El que restava de l’Hotel Bonell va ser enderrocat i s’hi va construir un altre edifici. Tot i així, l’ànima d’aquesta nissaga de pioners perdura en la nostra memòria testimonis d’aquella Andorra que recordem amb nostàlgia.