Un cop més s’aplica a Andorra aquest conegut aforisme que ja he citat en altres ocasions. Aquesta vegada, en lloc de tirar-se els trastos pel cap els mateixos partits polítics andorrans, l’ús de la facilitat hipòcrita ens ve dels parlamentaris francesos. A França, que sempre ens ha tractat millor que Espanya (excepte per la carretera del Pas, sobretot a l’hivern) també n’hi ha que per tapar-se les vergonyes europees miren cap a Andorra.

Torna a ser una ximpleria, com la que va dir el que llavors era Copríncep nostre, el Sr. Sarkozy, quan pretenia que França tenia un problema amb Andorra “que és un paradís fiscal, mentre que Mònaco no ho és…” (sic). A Espanya, quan un suposat periodista, sovint un tertulià, no té gran cosa a dir repeteix allò que Espanya limita al sud i al nord amb dos paradisos fiscals: Gibraltar i Andorra. Mai no solen dir que la Unió Europea (per mi la Unió d’Estats Egoistes Europeus) limita tota ella al nord amb el Regne Unit. I es veu que Londres no és un paradís fiscal. Potser per això tots els governs de França, d’Alemanya, d’Itàlia, d’Espanya, i d’altres, fan mans i mànigues per tenir la seva City ara que potser el Regne Unit deixarà de formar part de la UE.

Ara l’Assemblea francesa pretén que una part dels diners que pugui donar el suposat contraban de tabac d’Andorra cap a França arriba a finançar un suposat terrorisme islàmic… Ja hi som. Ara ja serem fins i tot els finançadors del terrorisme islàmic internacional.

Faria riure si no fes plorar. Perquè no es tracta pas d’allò que tant fan servir a baix del “ i tu més…” sinó de deixar clar que n’hi ha que només gosen parlar dels petits o dels insignificants. Llàstima que a les explicacions donades l’altre dimecres pel portaveu del Govern tot i intentar minimitzar el problema, ja els mancava una cosa que caldria fer: un comparatiu, amb números ben clars del preu del tabac de tots els estats de la Unió Europea i les enormes toleràncies que es permeten entre ells (per exemple entre Espanya i França, o entre Polònia i Alemanya, entre Bèlgica i el Regne Unit, entre Alemanya i França, etc.) perquè nosaltres hem de seguir amb el nostre cartró i mig de paquets per persona. I com que la pretesa “Unió” Europea no s’ha posat mai d’acord ni sobre l’IVA, ara se’ls ha acudit que el preu de venda a Andorra del tabac sigui el mateix que hi hagi al país més barat d’Europa…

No es tracta pas de contradir la política sanitària de ningú, però sí que caldria una mica més d’equitat i molta més valentia per part de molts polítics que, d’ençà l’onze de setembre del 2001, ni gosen parlar de cap estat del golf Pèrsic i entorns, quan es tracta de finançament de l’islamisme radical. Però ja ho sabem: tornem a l’encapçalament d’aquest article.