Forts? Pot ser, però i millors persones?

D’aquesta pandèmia en sortirem millors i més forts. Aquest missatge, o un de ben similar, és el que la majoria de governs han reiterat una vegada i una altra arran de la pandèmia de la Covid-19. Un missatge d’esperança vers la ciutadania a qui es vol convèncer, des d’una visió principalment economicista, que malgrat la duresa de la crisi, aquesta suposa una gran oportunitat per transformar el model econòmic i social imperant fins ara i per establir-ne un de nou que, òbviament, ha de ser molt millor que l’actual.
Però, i millors persones? Segur que la pandèmia ens farà més i millors persones? Des de l’Organització Mundial de la Salut s’ha fet una nova crida a la solidaritat i s’ha demanat, en una petició òbviament dirigida als països més rics i considerats del primer món, una moratòria en el subministrament d’una tercera dosi de la vacuna a la seva població mentre els països més pobres, els considerats del tercer món, no hagin assolit uns percentatges més elevats de la població vacunada. 
No és la primera apel·lació a la solidaritat mundial que fa l’OMS, i maluradament segurament tampoc serà l’última. I és que malgrat les bones paraules, declaracions de bones intencions i petits gestos, la majoria dels governants dels estats del primer món s’han centrat a adquirir el màxim de vaccins possibles, en alguns casos més del doble dels necessaris, per vacunar tota la seva població, tot i que en molts dels països més desafavorits la població vacunada amb una dosi no arriba ni a l’1% i la segona dosi és una autèntica quimera.