El Brexit, la posició sobre l’Iran i el tractat nuclear revocat pels Estats Units, les empreses tecnològiques, la guerra comercial iniciada per Donald Trump amb la Xina, els focs que destrueixen l’Amazònia, les desigualtats de gènere, l’emergència climàtica, el model de creixement econòmic, la interminable guerra de Síria i el paper que hi juga Rússia o les desigualtats socials i econòmiques, són algunes de les qüestions que des de dissabte i fins avui estan damunt la taula a la cimera del G-7 que té lloc a Biarritz. Qüestions, però –i tret de sorpresa monumental de darrera hora– en les quals, com malauradament ha estat sent habitual en les darreres trobades dels set països més poderosos del planeta, no s’avançarà de forma efectiva gens ni mica.
I és que els dirigents de França, Alemanya, el Regne Unit, Itàlia, els Estats Units, Japó i Canadà han arribat a Biarritz més dividits que mai amb relació a com afrontar alguns d’aquests punts de l’agenda global en una mostra més de la incapacitat de mirar d’abordar les diferents qüestions des d’una perspectiva conjunta. De fet, i malgrat una trobada prèvia abans de l’inici oficial de la cimera, ni els quatre representants europeus han estat capaços d’articular una mínima posició comuna.
Així doncs –ni que fos per evitar un fracàs vergonyant–hi ha encara la possibilitat que els líders dels set països siguin capaços de tancar un comunicat conjunt encara que no s’hi digui res de res, si no la cimera del G-7 de Biarritz no servirà per res més que per alimentar d’arguments tots aquells que posen en dubte la utilitat i la tasca dels òrgans multilaterals.
