Fracàs en la concentració de protesta

La concentració de divendres per reclamar millores socials va ser un fracàs absolut. Si més no pel que fa a participants, unes 200 persones a tot estirar. Després de les prop de 2.000 persones que ara fa un any van assistir a un acte similar convocat pels mateixos motius, no hi pot haver un altre qualificatiu per definir el resultat de la nova protesta. És més, si no hagués estat pels molts treballadors del Punt de Trobada que hi van voler ser presents per expressar el neguit pel canvi empresarial que pot afectar els seus llocs de treball, l’assistència hauria estat ridícula. Els sindicalistes es van apressar de seguida, però, a buscar excuses: que si la pluja que queia, que si era un divendres, que si el trànsit estava fatal... Que la població es mobilitzi per expressar lliurement al carrer les diferents qüestions que la preocupen és sempre un fet positiu, sempre que estigui clar el que es vol reivindicar. En aquest cas, però, el batibull de demandes eren tantes i tan àmplies que es feia difícil discernir clarament el que volien els organitzadors, i per tant igualment difícil aconseguir alguna concessió per part dels responsables polítics. Millores salarials, de les pensions, de l’accés a l’habitatge, dels drets de les dones, de la defensa del medi ambient, etc. formaven part aquest cop del totum revolutum reivindicatiu. A més, entre els factors que poden haver contribuït a la minsa participació hi ha també la data elegida per a la convocatòria, que no podria haver estat més inoportuna: l’últim dia de la campanya electoral per a les eleccions comunals. Tot i l’estrepitós fracàs, segurament els mateixos líders sindicals, que mai es donen per al·ludits, ens regalaran una altra convocatòria similar d’aquí poc.