La gent s’està passant molt amb el pobre Einstein. Fins i tot el ministeri d’Educació espanyol li ha atribuït una frase que no és seva i després han esborrat la piulada perquè el seu autor és el psicòleg conductista B. F. Skinner. La frase és una d’aquestes que circulen per internet esperant que algú les estampi en alguna samarreta o en alguna tassa d’esmorzar: “L’educació és el que queda després d’oblidar el que s’ha après a l’escola”.
A manca de cultura, bones són les cites. Perquè són temps tan foscos que si el sud-coreà Byung-Chul Han –Premi Princesa d’Astúries– és un dels més destacats filòsofs del pensament contemporani és que el pensament contemporani està en fase terminal. Clar que també et pots enamorar d’un Premi Nobel de Literatura, com Isabel Presyler de Mario Vargas Llosa i que aquest et surti carrincló. Per dir-li a Isabel “reineta dels dofins” i per escriure-li en una carta “t’envio paraules maques per a aquestes orelletes que semblen dos signes perfectes d’interrogació”.
El que no sabia el novel·lista és que la forma de les orelles era deguda que li havien tret cartílag per reconstruir-li el nas. No és d’estranyar que l’amor se n’anés per l’eixidiu d’un lavabo de Porcelanosa i que les papallones de l’estómac fossin en realitat gasos només eliminables per la ingestió d’Aero-red de 120 mg.
Fragments de les cartes els reprodueix la Preysler en la seva biografia on no falten les paraules d’origen sud-americà com pichula, originària de Xile i Perú ara que la irritació ja ha arribat a la lingüística espanyola, un dels últims reductes del consens en el país del sud. Ets de La Revuelta o de El Hormiguero, de Mbappé o de Lamine Yamal, de Pérez Reverte o de Gómez-Jurado i ara, en el súmmum de l’exasperació, ets de la Reial Academia Española o de l’Instituto Cervantes.
Després d'això, hi ha pocs espais de pau: la xilologia, l'agrostologia, la farmacognòsia o Serena Williams amb un vestit vermell cridaner als premis Princesa d’Astúries. Hauria dit coses més interessants si hagués parlat que Byung-Chul Han. Perquè allò que va explicar que un s’imagina que és lliure però és com l’esclau que arrabassa el fuet el seu amo i s’assota creient que així s’allibera és més vell que l’anar a peu. Com la frase atribuïda a Einstein que era d’Skinner. Posats a triar, millor quedar-nos amb l’altre Skinner, Seymour, el director del col·legi dels Simpson, les cites del qual es podrien fer servir sense necessitat de demanar perdó a ningú: “Dues alarmes de pensament independent en un sol dia! Els nens estan sobreestimulats. Willie, treu el guix de colors de les aules”.
