Fraternitat, igualtat, llibertat

El 22 de febrer del 2022 vaig participar en una reunió, vam agafar un full en blanc i hi vam escriure: “22.02.2022”. Vam admirar el capicua resultant tot desitjant que fos bon auguri. Dos dies més tard, el nostre món es va fer estralls. Semblantment tot d’un cop. Tanmateix va resultar que era solament el principi d’una agonia que, ara que t’escric, quasi quatre setmanes més tard, s’aguditza amb cada minut, cada dia, cada cop que consultes les notícies, cada cop que respires l’aire enrarit. “Si us plau, pareu. Pareu.” I no para res. No entenem com ha pogut passar, com és que no para, no para. No tenim cap manera de controlar-ho, d’influenciar-ho. S’arresten fins i tot aquells que surten al carrer amb un full en blanc amb un barret groc i blau.

L’èxode dels ciutadans de la Federació Russa, sobretot aquells que tenien alguna cosa a veure amb l’expressió artística i pública, cap als països veïns de Geòrgia i Armènia, va començar de seguida. Milers de persones fugen del país on els va tocar néixer i créixer, sabent que a partir d’ara corren el risc de ser arrestats i processats en conformitat amb els articles 20.3.3 del Codi de Procediment Administratiu, i amb l’article 207.3 del Codi Penal.  Fins i tot s’han inventat una bandera de Rússia diferent de l’oficial: blanca, blava i blanca, traient el vermell, el color de la sang, de la bandera que ara no tenen cor de portar. Què se’n farà d’aquests nous emigrants, qui els voldrà, com sobreviuran, havent deixat casa seva, havent deixat els gossos i els gats, els mobles i els llibres, els somnis i les feines: què se’n farà? Encara no se sap. 

Milers d’ells han marxat perquè corrien perill imminent i immediat i tenien estalvis o famílies als països veïns que els podien acollir. Per als esparverats restants encara funciona el servei voluntari d’ajuda legal i material als detinguts, inicialment creat per als participants de les protestes polítiques, per les eleccions justes i contra la corrupció. Es diu OVD-Info, i compta amb la col·laboració d’un equip d’activistes defensors dels drets humans. Un d’ells és l’Ekaterina Shulman, que des de fa anys representa, per a un rus a peu de carrer una veu de seny, una font de coneixement expert en els camps de ciències humanes i socials, i una figura mediàtica universalment estimada. 

Les plataformes a través de les quals interactua amb el públic s’han anat reduint significativament des de l’1 de març, quan per l’ordre de Fiscalia General es va tancar el seu programa de la ràdio, i tot seguit l’emissora que l’emetia, L’eco de Moscou, perquè la seva anàlisi de “l’operació especial de les forces armades de la Federació Russa” no coincidia amb les fonts oficials. Malgrat aquesta reducció substancial, treballa per la defensa dels valors universals de la fraternitat, igualtat i llibertat.