Frivolitzar amb les paraules
Fa setmanes, mesos i fins i tot anys que sentim i escoltem com persones influents del món empren per descriure situacions expressions i paraules que sorprenen i que, fins i tot, escandalitzen; almenys, a una servidora.
Fa pocs dies sentia amb esglai i estupefacció com el president dels EUA qualificava de manera impròpia els immigrants il·legals: “No són humans, són animals”. Al meu entendre, no solament és impropi i improcedent sinó que és una expressió indecent. Penso que la gran majoria de persones que fan el salt i emigren són persones valentes i desesperades que fugen o s’escapen de la misèria, de la pobresa, de les guerres o de les violències per cercar un món que s’imaginen millor. No es mereixen aquest tracte, per molt president d’una potència mundial que sigui.
Malauradament, a Europa no som millors. El darrer mes de març, en un espai com la Unió Europea que es pretén un territori més acollidor que els EUA del president Trump, s’arrestava un equip de voluntaris de la ONG Open Arms. La marina italiana els va interceptar i la fiscalia els va acusar de ser una “associació criminal” i de “fomentar la immigració il·legal”.
Dono suport a aquesta ONG des de fa poc més d’un any i certifico que l’única voluntat de tots i de totes les que hi col·laboren i hi treballen és rescatar vides al mar Mediterrani. Els rescatats són persones que ho deixen tot enrere, que fugen de realitats duríssimes i que moltes vegades són enganyades per les màfies per arribar a l’El Dorado que pensen que és Europa. És inaudit. Ets ciutadà d’un Estat europeu i pel fet de voler salvar vides al mar et qualifiquen de pertànyer a una “associació criminal”. On són els valors de solidaritat i d’humanitat? Sortosament Open Arms pot tornar a actuar al Mediterrani, tot i que està vigilada. Encara més: fa uns dies, el 7 de maig, tres bombers andalusos, membres de l’ONG Proem-Aid, van ser jutjats a Grècia, acusats de “trafic il·legal d’éssers humans”. Havien rescatat refugiats que fugien de la guerra a Síria. La fiscalia grega els demanava deu anys de presó... Com a mínim, en aquest cas hi va haver una mica de llum i un final feliç: el tribunal els va absoldre i tornen a ser lliures.
Malauradament, aquest encara no es el cas de l’Helena Manero, investigadora que s’interessa en les migracions i que és membre de l’ONG Caminando Fronteras, acusada pel Marroc ni més ni menys que d’un delicte internacional de trafic d’éssers humans i de foment de la immigració clandestina. Val a dir que la investigació sobre les activitats de l’Helena Manero les va iniciar Espanya! Què feia l’Helena? Doncs assistir i protegir les persones que arribaven vives després d’haver creuat l’estret de Gibraltar. Em manquen paraules.
Davant de tots aquests fets improcedents i de tots aquests desafortunats qualificatius, i en un context radicalment diferent, vaig sentir fa quinze dies a TV3 com el nou president de la Generalitat de Catalunya, just abans de la sessió d’investidura, afirmava que “a Catalunya s’està vivint una crisi humanitària”. Doncs no, definitivament, no. Catalunya viu una crisi política dura i difícil, amb repercussions econòmiques i socials profundes, però no té res a veure amb una crisi humanitària com les que viuen els rohingya que fugen de Birmània cap a Bangladesh, o les persones desplaçades del Sudan del Sud i la crisi de Síria a què acabo de referir-me.
No s’hi val a frivolitzar tant amb el llenguatge.
Versió per a imprimir