Frontera, fronteres

Si parlem de la frontera política, aquella que separa els països, que divideix els estats de dret i reconeguts en dret internacional, els habitants d’Andorra en  sabem un munt.
Una gran part dels habitants del Principat vivim amb el passaport o el carnet d’identitat o la targeta de residència adherida als nostres cossos. Quasi de manera automàtica i sense adonar-nos-en duem aquests paperets amb nosaltres a tot arreu. Com una peça de roba més i indispensable.
Alhora, construïm el nostre dia a dia de manera semblant al dels habitants de les regions transfrontereres. I en el cas de la serralada dels Pirineus, com els habitants d’Euskadi, de Navarra, de l’Aragó i de Catalunya amb els de la regió d’Aquitània i de  Pirineus Mediterrània ens movem d’un lloc a l’altre mantenint identitats i creant sinergies.
Tots tenim molt present dia a dia la frontera, i en el nostre cas les fronteres, ja que a Andorra n’hi ha dues, la que ens uneix amb França i la que ens uneix amb Espanya. Treballadors fronterers creuen diàriament la frontera per venir a treballar a Andorra. Els andorrans i habitants del país fem el mateix rodant d’un costat a l’altre de la frontera com si res. I en un país que viu del turisme, element que aporta una gran part de la riquesa del país amb més d’un 40% del PIB, els turistes, els excursionistes a més d’una gran part de diverses categories sociolaborals creuen les nostres fronteres dia rere dia amb un augment considerable en dies assenyalats.
El nostre país, tot i formar part de l’espai geogràfic europeu assumeix que les realitats dels estats és diversa i complexa i que obliga a conviure amb els matisos de cadascun. Així, Andorra és un Estat de dret que es va unir el 1983 a la Comunitat de Treball dels Pirineus (CTP), on hi ha les regions franceses i espanyoles dels estats veïns i que va facilitar que el nostre país s’integrés al Consorci de cooperació transfronterera el 2010 i actualment al programa Interreg V-A Espanya-França- Andorra (Poctefa 2014-2020). La CTP és l’autoritat de gestió d’aquest programa, i ho seguirà sent amb tota probabilitat i si la pandèmia ho permet al Poctefa 2021-2027. Vist això, en teoria el nostre país participa activament en la cooperació transfronterera europea de les regions dels Estats veïns.
Llegia un informe de la Direcció General Regió de la Unió Europea, arran de la iniciativa Cross-border review (2015-2017), on fa el punt sobre els 25 anys de cooperació transfronterera  via els programes d’Interreg i que apunta que creuar la frontera per trobar feina, rebre una millor assistència sanitària, fer ús d’equipaments públics o rebre ajuda d’emergència encara són dificultosos. Tot i el no-reconeixement, per part dels estats i de les regions que els composen, dels drets i de les normes de cadascun, en l’informe es reconeix que “la majoria dels obstacles provenen de les legislacions nacionals divergents a banda i banda de la frontera. La legislació nacional és cega a les fronteres”. Aquest informe parla evidentment de les regions transfrontereres de la Unió Europea i també d’Andorra. La participació d’Andorra en el programa Interreg V-A Espanya - França - Andorra (Poctefa 2014-2020) es finança mitjançant un cofinançament dels projectes aprovats de les regions i si escau d’Andorra. Els projectes del període 2014-2020 havien d’encabir-se entorn a cinc eixos, la recerca i la innovació, el canvi climàtic, el medi ambient i l’eficiència energètica, el transport sostenible, el treball i la mobilitat.
Dit això, i malgrat que l’Interreg/Poctefa França, Espanya, Andorra és vigent encara enguany, hem de constatar que el resultat dels projectes han creat poques dinàmiques. És cert que el 2020 ens ha sorprès la Covid-19, però hem tingut cinc anys per esperonar i aplicar realment projectes. I per arrodonir-ho, en el marc més ampli de la cooperació transfronterera i del bon veïnatge quan fa pocs dies, una de les regions veïnes, Catalunya, va anunciar el tancament perimetral del seu territori per raons sanitàries fins passades les festes de Nadal aleshores vam  constatar que les fronteres podien ser molt diverses i molt més impermeables que les fronteres polítiques. Vam experimentar, a més, la fragilitat de la cooperació i la vulnerabilitat de ser un país turístic de frontera.