Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Meritxell Mateu

Meritxell Mateu

Historiadora

 

 

Fronteres: la nova normalitat?




Una amiga em comentava fa poc que “vivim en un món globalitzat”. De seguida  vaig pensar, “Ja no. Vivíem en un món globalitzat”. La Covid-19 té uns efectes immediats que el nostre país viu a primera línia. Els nostres governants, grans amants d’anglisizar noms i eslògans, diuen que som un país Covid-Ready. I jo penso: I què? Quins en són els efectes? Els canvis? Res. Poca cosa. Tot segueix igual. Obrim fronteres però unilateralment. I si l’altra part no ho fa, tot queda coix.
Els francesos poden venir lliurement per comprar i consumir al país, però els andorrans hem de justificar-nos per poder anar a França. Vaig pensar erròniament que no hi hauria discriminació quan vaig veure que els nostres diplomàtics anunciaven que “França confirmava que els ciutadans provinents d’Andorra havien estat assimilats a ciutadans de la UE i que no estarien sotmesos a quarantena 14 dies quan entressin a França a partir de l’11 de maig”.Em vaig equivocar. La frontera, la diferència, la discriminació s’han tornat a instal·lar. Amb la frontera del sud encara és pitjor. És molt més impermeable. Tots els moviments estan controlats. I a Espanya els estudiants andorrans no poden fer ni anar-hi a buscar apunts o simplement rescindir un lloguer que ja no usen.
Murs gruixuts d’incomprensió, de ràbia, de resignació. El món s’està tornant egoista. Les fronteres, els controls, l’arbitrarietat, que en alguns casos passaven a millor vida, tornen a triomfar. Les lògiques de la divisió i de les separacions tornen a ser la norma. I nosaltres, què farem?
Dins de la UE els estats han emprat camins propis. S’ha privilegiat la resposta nacional enfront de la comunitària. La UE ha posat Schengen a la nevera. I no es posen d’acord ni per coordinar l’obertura de les fronteres! Itàlia, França, Alemanya, Suïssa i Àustria anuncien el 15 de juny. Espanya fa un ball de dates i unilateralment s’acorda l’1 de juliol.
I Andorra, enclavada enmig de l’espai Schengen, s’hi ha de resignar. Vam obrir fronteres l’1 de juny per una entrada a sentit únic de turistes francesos. Els carrers del nostre país s’han engalanat, però romanen tristos. Pocs turistes. Hotels tancats i moltes botigues tancades també. Quina primavera de malson! I la UE segueix barallada. França i Alemanya, amb una presidenta de nacionalitat alemanya al Consell, s’esforcen per donar una resposta comunitària a la greu crisi econòmica i social que aquest confinament massiu ens ha deixat. Fins i tot parlen de mutualitzar el deute. Però ara per ara, són paraules, simples desitjos. Els egoismes i les lògiques de divisió encara són llei.
La UE segueix essent una realitat o  ja va camí de ser un mite? I nosaltres, enclavats al mig, què hem de fer? Som Covid-Ready, tenim un país meravellós, tenim uns governants que proven de fer el millor i els habitants del país som lluitadors de mena, però estem sols. I som molt vulnerables.
El confinament fa que els egoismes siguin els reis també arreu del món de la Xina als EUA, de l’Índia al Brasil passant per Turquia; del Nord al Sud i del Sud al Nord.
A Andorra depenem dels turistes, dels viatgers, dels excursionistes, dels aventurers, de la llibertat de moviments. El nostre creixement econòmic i el benestar del país s’han construït al voltant del comerç, el turisme, els serveis. És a dir, gràcies a milions de persones que ens visiten cada any i que consumeixen a casa nostra. I ara, després de quasi tres mesos de fronteres tancades o amb petites obertures, s’obren les incògnites del present i del futur immediat. I els murs se’ns fan alts, llargs i feixucs.
I això sense comptar amb el campi qui pugui de com ens desconfinem. Mascaretes sí, mascaretes, no; guants sí, guants no; distància social de quatre metres, de dos metres o d’un metre; teletreball o retorn a l’oficina; escola presencial o escola telemàtica. I un llarg etcètera de petites i grans contradiccions i informacions mutants.
Som un país Covid-Ready, sí, però de moment amb paciència. Hem de mantenir la nostra capacitat de resiliència fins al 15 de juny per poder sortir lliurement cap a França i esperar que a partir de l’1 de juliol puguin entrar turistes per la frontera del riu Runer i que els andorrans puguem sortir lliurement cap a Espanya.
I mentre no hi hagi una vacuna, la nova normalitat es dibuixa amb massa egoismes i un retorn de fronteres que a mi no m’agraden. Creuem els dits perquè no sigui així.

 

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic