La calor que s’ha patit aquesta darrera setmana a casa nostra ha fet que hom busqués l’ombra com mai. En aquest cas, el Festival de Música Antiga i el Consort Polifem ens oferien la possibilitat de recollir-nos sota l’ombra de Farinelli, que és el lema que escolliren per presentar el seu concert, divendres al vespre al Seminari de la Seu d’Urgell. Aquest cantant castrat va convertir-se en tota una estrella del cant amb només quinze anys. La prova és que a hores d’ara, recollir algunes de les àries que, o bé va interpretar o bé van ser composades expressament per a les seves capacitats vocals, encara conserva un gran poder de convocatòria, omplint l’església de públic expectant.
Els castrati, sempre controvertits, donat que es tractava d’homes als quals se’ls extirpaven els testicles perquè els canvis hormonals no els fessin perdre la veu de nen i alhora el creixement físic els fes guanyar capacitat pulmonar i control de l’aire, conformen una de les figures més controvertides de la música antiga i alhora més fascinant.
La soprano Aurora Peña i els músics que l’acompanyaven van guanyar-se de seguida el públic, que va aplaudir amb l’entusiasme que encomanaven les peces escollides de Haendel, Vivaldi, Alessandro Scarlatti, Nicola Porpora o Ricardo Broschi. És complicat escollir alguna de les peces més aclamades d’una nit vibrant, però potser el Lascia la spina, de l’oratori Il trionfo del tempo e del disinganno, de Haendel –antecedent de la més coneguda Lascia chi’o piagna, de l’òpera Rinaldo que ha estat interpretada per altres formacions en el FeMAP f’enguany, i que no deixa de ser una modificació de la primera– i la peça que tancava el concert Son qual nave ch’agitata de l’òpera Artaserse, de Broschi, foren les més aclamades. Així, si l’ombra de Farinelli, aconseguia aquesta reacció en el públic, hom no podia marxar de la sala sense pensar el que hauria estat escoltar-lo en el seu temps i en directe.
D’altra banda, dissabte a la nit, en el penúltim concert del FeMAP d’enguany, María Hinojosa i Pérgamo Ensemble ens proposaven, des de l’església Sant Vicenç, a Estamariu, intentar entrellucar el que passava pel cap a Bach, o si més no aquesta era la proposta d’On Bach’s Mind. El concert volia mostrar alguns dels compositors que més van influenciar el gran mestre alemany, com ara Buxtehude, Telleman, o Haendel.
Ni tan sols dins de l’església hom podia fugir de la calor, que afegia certa dificultat a la interpretació de la Pérgamo Ensemble i sobretot a la de la soprano María Hinojosa, ja que tots plegats havien de suportar, a més a més, la que generaven els focus. Però les peces escollides per fer aquest petit tastet de l’immens món musical que devia nodrir les neurones de Bach, van aconseguir que, tot i que se’n parlés al final del concert, la calor passés a segon terme. Esperem que l’onada de calor també. I només per als seguidors del FeMAP, que hauran d’esperar l’any que bé per poder-se arrecerar en les seves propostes.
