Futbol sala

Les burrades o el maltractament que s’ha fet al futbol sala del país ha estat constant, i això que va arribar a tenir un equip a la segona màxima divisió espanyola, i no fa gaire d’això. L’esport del 40x20 elit va desaparèixer d’un cop de ploma quan tot semblava que l’idil·li no tindria mai un capítol final. Un esport que aquí sempre ha estat tocat de mort, totalment abandonat a la seva sort. El CE Sant Julià acumula molts anys competint a Espanya i picant pedra amb un primer equip i amb la base. Tot seguit va provar l’aventura l’FC Encamp en la base i després també es va posar la Federació Andorrana de Futbol amb l’Enfaf. No hi ha tant jugador per a tants equips. A la lliga nacional del país s’ha passat de dues lligues a una i buscant la millor fórmula. Hi ha pocs projectes amb cara i ulls. Només cal passejar-se pel web de l’ens després de finalitzar alguns dels partits i veure els resultats, amb marcadors escandalosos. Un espectacle de desigualtat i de deixadesa que no ajuda a treballar bé un esport que és necessari, ja que també hi ha una selecció que competeix al màxim nivell en Preeuropeus i Premundials. Després de 10 anys plega –o el fan plegar, perquè no ho han dit– el seleccionador, Xavier de la Rosa, i arriba Talin Puyalto. Renova bona part de l’organigrama i porta com a ajudant Jona Pérez, a qui encara li quedava corda per continuar jugant, i també Lluís Cruz. A les seleccions de base també hi ha canvis amb persones de la seva confiança, però ja anunciaran els noms. Tenen molta feina davant, ja que les peces del puzzle del futbol sala han caigut més d’una vegada de la taula. Més d’un s’havia oblidat d’aquest esport que no dona els diners del futbol i no interessa tant. A veure si són capaços de ressuscitar el futbol sala.