L’extensa i variada gamma (he estat a punt d’escriure oferta) de propostes culturals nacionals és extraordinària. Mentre reconeguts intel·lectuals estrangers se’n meravellen, urgeix esbrinar-ne les causes per tal de preservar i potenciar un índex de creativitat que supera els estàndards dels països desenvolupats. És una conjuntura de base estructural (no ha sortit per generació espontània) que reporta beneficis individuals i col·lectius. Integra, ensenya, allibera...

Institucions, entitats, creadors i intèrprets duen a terme nombroses produccions. Mireu l’agenda.ad qualsevol dia. És evident que les manifestacions ar-tístiques i literàries, per fortuna, abunden. La pega és que encara no s’ha aconseguit racionalitzar el calendari de presentacions, representacions, inauguracions i un llarg etcètera d’activitats. Malgrat que es donen coincidències inevitables, penso que s’hauria de fer un esforç suplementari per minimitzar-les i atreure públic (se m’escapava consumidors) nou que se sumi a l’habitual. Si bé l’afluència mitjana als esdeveniments és notable, patim dèficit de democràcia cultural. Segments importants de població adulta no accedeixen a la programació. Potser és la falta de formació estètica, el caràcter minoritari o elitista dels objectes, la difícil conciliació entre la jornada laboral i el lleure... Analitzar els factors facilitaria l’establiment d’un pla per tal d’ampliar l’interès i fomentar hàbits d’oci actiu i participatiu. I finalment caldria implementar les mesures pertinents. Sovint les línies estratègiques moren al calaix de les bones intencions.

Necessitem reflexionar sobre el model de gestió del patrimoni immaterial present, un valor fràgil que corre el risc de perdre vigor per manca de suport genèric. Seria una llàstima malversar l’emergència creativa actual. Fa goig, a l’estiu, constatar que hi ha molta concurrència, als actes programats amb protagonistes d’Andorra. Tanmateix, també fan certa basarda, el reconeixement i la subvenció puntuals. És un luxe, l’accés de franc a exposicions, concerts o animacions. Això no obstant, els artistes i escriptors que s’hi dediquen de manera exclusiva o complementària, no sols han de ser dignament retribuïts per les creacions i recreacions (se m’escapava mercaderies i serveis), sinó que han d’albirar perspectives de progrés. L’impuls i la difusió són fonamentals. La inversió no és rendible a curt termini, però em sembla que a la llarga serà profitosa, fins i tot econòmicament. Tenim iniciatives de qualitat perfectament exportables que, de moment, passen desapercebudes a un turisme que s’apunta a la massificació dels espectacles del Cirque du Soleil i desconeix l’intimisme màgic de les nits als museus. Al balanç de costos i beneficis hi podríem afegir el nostre futur cultural possible.