La cervesa refresca, i molt. Tornant de la feina m’he fet fort a la taula d’un bar, al costat de l’aire condicionat, com un soldat a la batalla de Verdum. Alguns clients que han sortit a fumar i que han desafiat la calor han desaparegut, com en fotogrames d’Stranger Things.

Bec a galet com un detectiu salvatge de Roberto Bolaño, algun personatge interpretat per Clint Eastwood i influenciat, sens dubte, pels anuncis de cerveses a l’estiu que ens expliquen històries d’amor i diversió, cales buides i grups d’amics bronzejats perseguits per bandes indies amb ocarines i ukeleles. Ja sé que no té gaire sentit hidratar-se a base de cervesa perquè és una beguda alcohòlica i diürètica però és difícil resistir-se a una, dues o tres canyes ben fresquetes. D’una cervesa com cal. Res d’aquell beuratge que anuncia l’actriu Penélope Cruz, que no té alcohol però que pots triar entre quatre sabors: caramel i raïm, taronja i magrana, nabius i xocolata, i aranja. El gust deu ser semblant al de l’Inca Kola, la beguda nacional de Perú de color groc.

És curiós però, quan vas amb una dona i demanes una cervesa amb alcohol i una sense sempre serveixen la primera a l’home. Per bé que n’hi ha una que és la Budweiser, tan suau que sembla una clara. Als Estats Units, la beuen xicotots que travessen amb moto la Ruta 66, llenyataires de Minnesota i lluitadors de la Victoria World Cup. També hi ha les anomenades cerveses artesanes. Jo la regalèssia me la menjo a part. Perquè cal alimentar-se ja que no hi ha pitjor combinació que la ressaca i l’alcohol per acabar momificat en un voral, en estat catatònic a la gespa del Parc Central, dissertant al bar sobre el Contra Cels d’Orígenes o perdent el cap, a causa de la calor, com el Meursault de Camus a L’Estranger.

S’ha d’anar molt en compte aquest estiu perquè les principals agències de qualificació han elevat el ràting d’Andorra a curt termini a “forn multifunció sense funció pirolítica”. Això vol dir que l’habitació de casa és un bany turc i el menjador una sauna. Han vingut membres de la FIFA a inspeccionar l’Estadi Nacional d’Andorra la Vella per traslladar-hi el mundial de futbol de Qatar 2022 i hi ha boles de foc, que no són les falles precisament, rodant pel sud del país. M’han sortit estries a les cuixes d’inflar-me per la calor i desinflar-me pel fred quan entro al bar i em sento com Kilian Jornet pujant l’Everest.

Per això, hi ha gent que viu entre el taulell i les taules. Hi passo a les vuit del matí i hi són. Vaig a dinar a casa i hi són. Plego de treballar al vespre i hi són. Sempre els mateixos i no tenen aspecte de jubilats ni d’estar de baixa perquè l’inspector de la CASS els hauria d’anar a buscar al bar i no sé si la cervesa està acceptada com a medicament o és considerada homeopatia o teràpia alternativa. Ho preguntaré però no als clients del bar perquè pel fet de passar-se tot el dia allà han de ser forçosament d’una altra galàxia. Potser per això els científics li han posat a un exoplaneta el nom d’una cervesa: Trappist.