Gardènies i ‘angelitos negros’ a Escaldes

Ha fet 115 anys que a la ciutat de Sagua la Grande, a Cuba, va néixer un dels ambaixadors indiscutibles de la música cubana i la balada romàntica, Antonio Abad Lugo Machín, més conegut com a Antonio Machín, no sense l’enuig del seu pare per haver anteposat el cognom matern en detriment del patern... Fill de l’emigrant gallec José Lugo i de l’afrocubana Leoncia Machín, va ser el vuitè de setze germans en el si d’una família que feia honor a la màxima de “pobres però honrats”.
Volia ser baríton però el racisme de l’època no li va permetre complir el seu somni. Tot i així, el destí li reservava una sorpresa: quan Modesto Azpiazu –aleshores director de l’orquestra del cabaret del Casino Nacional de Cuba– el va conèixer, el va fitxar i el va convertir en el primer cantant negre d’una orquestra de blancs. Amb ell va anar a Nova York el 1930 i, després d’enregistrar El manisero, Machín va saltar a una fama que ja no el va abandonar mai!
No va trigar gaire a visitar el nostre país, cap als anys 40 del segle XX: als estudis de Ràdio Andorra, al roc de les Anelletes d’Escaldes, per delectar els nostres padrins que, com la resta del món, queien rendits davant del romanticisme ensucrat dels seus boleros quan cantava allò de: “Dos gardenias para ti/con ellas quiero decir/te quiero, te adoro, mi vida./Ponles toda tu atención/porque son tu corazón y el mío...”.
El 1964, “el més cubà dels espanyols i el més espanyol dels cubans” torna a terres andorranes, novament a Escaldes, al Teatre Cristall Cinema, per a una única representació: va ser el 13 d’agost, dijous, a dos quarts d’onze de la nit. Aquest cop porta l’espectacle Bodas de Plata, amb el qual commemorava els 25 anys de residència espanyola i que dirigia Antonio Ruda. Un veritable “derroche de lujo y belleza”, tal com resava la premsa de l’època, i amb una desfilada d’actuacions, entre les quals hi havia un jove Andrés Pajares, que aleshores feia un duet còmic amb la qui fou la seva parella i mare del seu fill, María del Carmen Maby Burguera, i dels quals encara en conserva la meva mare un autògraf. Omplien el cartell els parodistes còmics Merche y Troya; la tonadillera Julita Díaz; The Donald Brothers, ballarins acrobàtics; les Hermanas Serenade; Tony García, el Diablo del Twist; la parella Lola y Pavón; i la primera ballarina espanyola Maite Galán.
I és que Machín va deixar clar dos cops a Escaldes que “aunque la virgen sea blanca/píntale angelitos negros/que también se van al cielo/todos los negritos buenos”.