La tecnologia s’ha situat al centre de les nostres vides. Ha passat a ser un element essencial del nostre dia a dia. De fet, avui, gairebé no sabem fer res sense la crossa de la tecnologia, i ja no recordem que tot just fa 25 anys molt poca gent tenia telèfon mòbil i connexió a internet a casa. Hem passat dels “cafè internet”, on els freakys matàvem les hores navegant, a considerar internet i el mòbil serveis bàsics i universals.

La venda de productes i serveis relacionats amb la tecnologia ha esdevingut un negoci ingent. Les dues empreses amb major capitalització a la borsa són empreses tecnològiques que fabriquen productes que fem servir quotidianament: Apple i Microsoft. I entre les deu empreses més grans del món, set estan altament relacionades amb la tecnologia. Un mercat de centenars de milions de consumidors propicia l’aparició de centenars de milers d’empreses oferint serveis i productes similars en un entorn de competència ferotge. Cada empresa ha de cridar l’atenció dels potencials clients i s’ha de diferenciar de la competència. Més que mai, com a consumidors, ens caldria estar informats, però vivim en una societat accelerada, no hi ha el temps ni la pausa necessària per a l’anàlisi.

Les empreses s’encomanen a eslògans, missatges curts i directes que captin fàcilment l’atenció dels consumidors. Res de nou, ja als anys seixanta la publicitat va esdevenir essencial per a la venda, i la indústria càrnia i la tabaquera van ser capdavanteres en l’ús de la publicitat per créixer i atreure consumidors. Res no ha canviat des d’aquell moment, la publicitat continua sent l’ham per enganxar compradors. Això sí, hi ha més canals i s’han multiplicat els impactes. La tecnologia no és aliena a aquesta realitat, i a mesura que han proliferat els consumidors, les especificacions i característiques tècniques han quedat marginades a la lletra petita, i tot s’ha reduït a etiquetes i conceptes genèrics i fàcils de recordar: smart, digital, HD, 4K.

L’evolució tecnològica ens ha situat a l’era de la intel·ligència artificial (IA). Si el teu producte no pot penjar-se l’etiqueta de la IA estàs cuit. Sorprèn la quantitat de serveis, aplicacions, programes i pàgines web que tracten de diferenciar-se explicant que incorporen IA en les seves funcions. Sovint és publicitat enganyosa, un abús a la nostra ignorància. Molts serveis que es comercialitzen sota l’etiqueta de la IA només són solucions tecnològiques que executen algoritmes complexos que no incorporen IA. Un model d’IA implica que a mesura que interaccionem amb ell va aprenent, de manera que el resultat a una mateixa pregunta possiblement canviarà a mesura que el sistema tingui més informació. Els algoritmes, per la seva banda, són l’essència dels programes informàtics tal com els hem conegut fins avui dia. Es tracta d’un conjunt d’instruccions que es van executant en un determinat ordre, i que retornen un resultat en funció d’unes variables d’entrada. La particularitat dels algoritmes és que sempre retornaran el mateix resultat a les mateixes variables d’entrada, no hi ha aprenentatge.

De fet, els algoritmes existeixen des de l’any 1936 quan Alan Turing va concebre la idea de la màquina Turing, una màquina que podria resoldre qualsevol problema matemàtic que es pogués representar mitjançant un algoritme. Va construir la primera versió de la màquina l’any 1939 i va servir per desencriptar els missatges de l’exèrcit alemany durant la Segona Guerra Mundial. La màquina de Turing va inspirar per a la posterior creació dels ordinadors. Turing ja va fer postulats sobre la IA i es podria considerar que molts d’aquests postulats són la base dels models d’intel·ligència artificial tal com els coneixem avui. Però mai va poder construir una màquina suficientment potent. L’eclosió de la IA s’ha produït quan els models han pogut utilitzar per aprendre la immensa base de dades que aporta internet gràcies a la capacitat de processament dels ordinadors actuals. Sense aquests dos elements la IA encara seria una utopia.

He escrit molts articles al tomb de la IA i l’oportunitat que representa, i els que m’heu llegit sabeu que no comparteixo les visions apocalíptiques, ni tampoc les limitacions a l’ús que molts governs volen imposar. Però no tothom ho veu així, i s’han de donar garanties i seguretat a tothom, i gestionar les moltes implicacions, com per exemple les que hi ha en l’àmbit de la protecció de les dades. I el debat serà encara més difícil si algunes empreses segueixen promocionant eines d’intel·ligència artificial quan en realitat no ho són.