Des de l’inici de l’ofensiva israeliana contra els territoris de Gaza el 7 d’octubre del 2023, 114 llocs de patrimoni cultural i institucions acadèmiques han estat destruïts, incloent-hi biblioteques, arxius, museus i centres educatius, entre molts altres. Aquestes pèrdues representen un dany irreparable per a la conservació del patrimoni cultural palestí i la seva memòria col·lectiva, així com per a la resta del món, que veu com una part insubstituïble de la història d’aquest poble és esborrada per sempre.
Considerar la destrucció d’aquests béns com a dany col·lateral seria una falsedat absoluta. Dinamitar la memòria d’un poble i la seva identitat és un mecanisme que agreuja la ferida provocada per la contínua pèrdua de vides humanes i evita la seva reconstrucció un cop finalitzat el conflicte armat. 
Organismes internacionals diversos han condemnat aquestes accions. La Unesco ha fet una crida per a la salvaguarda del patrimoni cultural dels territoris en guerra, incloent-hi els de Gaza, demanant que es respecti el dret internacional en matèria cultural, segons el qual els béns culturals no han de ser objecte d’atacs ni utilitzar-se amb finalitat militar, donat que es consideren infraestructures civils. En aquest sentit, la Unesco monitora l’estat dels béns culturals de Gaza, fent un seguiment a distància amb l’ajuda d’imatges obtingudes via satèl·lit.
El 24 d’octubre del 2023 la Federació Internacional d’Associacions de Bibliotecaris i Biblioteques, IFLA, va emetre un comunicat expressant la seva consternació per la destrucció de biblioteques i de col·leccions bibliogràfiques senceres, incloent-hi les de caràcter privat. En la mateixa línia es va expressar l’Associació de Biblioteques dels Estats Units, que a més a més de lamentar la pèrdua de béns bibliogràfics va destacar el perjudici que això suposa a l’hora de garantir el bon funcionament del sistema educatiu de la zona. Val a dir, que aquests posicionaments van més enllà d’una moda, i se sumen als que es varen dur a terme en conflictes anteriors, com ara els de Bòsnia, Iugoslàvia o Kosovo. 
Fruit del posicionament d’aquestes tres institucions capdavanteres en matèria bibliotecària, altres organismes més propers a nosaltres s’han adherit a aquesta crida internacional per la salvaguarda del patrimoni bibliogràfic. Així doncs, la Federació Espanyola de Societats d'Arxivística, Biblioteconomia, Documentació i Museística, Fesabid, ha fet una crida a la comunitat internacional per salvaguardar un patrimoni que és propietat de la humanitat, no només del poble palestí, i rebutjant la destrucció de biblioteques, col·leccions i béns culturals que formen part de la identitat palestina.  
El llistat d’institucions podria omplir moltes pàgines d’aquest diari, però no és l’objectiu d’avui. El que cal recordar avui, és que darrere de cada biblioteca destruïda, hi ha una comunitat trencada, una memòria desfeta i un futur cultural en perill.