Tot va començar amb un article de l’Andrés Luengo a finals de juny, Martha Gellhorn: hivern del 37, en què s’afirmava que la periodista –i tercera esposa de Hemingway– havia fet una incursió a Andorra de camí cap a cobrir la Guerra Civil Espanyola i que rematava així: “Seria una sorpresa enorme que no n’hagués deixat rastre en algun dels vint volums de la seva obra completa.” Intrigat, vaig recollir el guant. A inicis de juliol vaig publicar una columna (Martha Gellhorn i Andorra: a short distance) amb els resultats més aviat minsos de la recerca duta a terme. Bàsicament parafrasejava el que Gellhorn hauria narrat del seu pas per Andorra a The Face of War: Writings from the Frontline, 1937-1985 (“La cara de la guerra: escrits des del front”), és a dir, quatre records redactats a Londres més de dues dècades més tard: haver estudiat un mapa, haver agafat un tren des d’algun lloc de França, haver baixat “a l’estació més propera a la frontera andorrano-espanyola”, haver caminat “una distància curta” d’un país a un altre i haver pujat a un segon tren de vells vagons freds plens dels soldats de la República Espanyola que tornaven a Barcelona de permís, i dels quals diu que amb prou feines semblaven soldats i que anaven vestits com podien (un exèrcit en el qual t’alimentaves per compte propi perquè el Govern no podia cuidar-se’n). En aquell article vaig consignar que Gellhorn “possiblement travessa el país el març de 1937 però sense consignar ni un sol record autènticament andorrà”, a més de tancar-lo amb un prudent “To be continued?”. I és que en aquells moments ja em rondava la sospita que vull consignar avui aquí per a consideració del sempre amable lector.

Un apart: el fet que escriptors molt cèlebres hagin passat per Andorra desperta interès entre la gent que –com nosaltres– valorem la cultura, les aventures vitals dels literats i la traça que en deixen a la seva obra. Per tant, sentim curiositat per si André Gide, Julio Cortázar, Adolfo Bioy Casares, el mateix Hemingway o Gellhorn han estat al país i poden haver escrit de forma testimonial sobre l’experiència o haver-la emprat en alguna ficció.

Si ho busqueu, trobareu pertot l’afirmació que Gellhorn va travessar la frontera andorrana. Malgrat això, ni el text de Gellhorn mencionat més amunt ni cap altre que jo hagi pogut localitzar ens ho confirmen. Parlem de probabilitats. Sabem que Gellhorn s’atansa al Pirineu en tren i s’atura a “l’estació més propera a la frontera andorrano-espanyola”, que no pot ser altra que la de l’Hospitalet-près-l’Andorre. Des d’allí diu que camina fins a una “segona estació” des d’on reprèn viatge en ferrocarril fins a Barcelona. Si sumem la lògica a la manca total de mencions del pas per Andorra, la “short distance” que fa a peu ha de ser la que la separa de Puigcerdà. Per tant, i malgrat que la realitat ens pugui estar esguerrant un bon titular, m’ho jugo tot que Gellhorn no va arribar a posar un peu a Andorra.