El pas del temps i les estones dedicades a la reflexió cada cop em convencen més que la base del que som són els relats. Ens constituïm d’històries llegades, herència de la interpretació del passat, col·lectiu o familiar, que intentarà definir el que som o si més no determinar el punt de partida. També ens componem en gran mesura del propi relat, basat en l’experiència particular, en la crònica de la pròpia biografia, dels sentiments experimentats, dels judicis sentenciats i la descripció del què, del com i amb qui.

Les narracions del que somiem, del que temem i del que desitgem també nodreixen la nostra identitat. Segurament aquests relats de ficció revelen els aspectes més íntims, obscurs i profunds de la nostra essència.
La definició de la identitat és per tant elàstica, complexa i en cap cas inamovible, encasellable o estandarditzable. Les arrels que la fonamenten són múltiples i amb nombrosos relats que la nodreixen. La identitat nacional, sexual, de gènere, de classe, espiritual, emocional... s’alimenten de relats que cal llegir atentament. És necessari indagar sobre l’origen i la intenció de la interpretació d’aquestes històries. I en darrer lloc, el més important seria comprovar si realment aquests relats reflecteixen el que realment som. Potser seria bo estar oberts, no només a qüestionar els relats adquirits, sinó també a acceptar-ne de nous.
L’any 1979 es va presentar l’obra Thedinnerparty, instal·lació de l’artista Judy Chicago. Una taula triangular parada amb totes les gales per una festa on hi ha de convidades a sopar 39 dones cèlebres de la història. La taula està ubicada sobre una plataforma de més de 2.000 rajoles blanques en forma de triangle sobre les quals s’inscriuen 999 noms de dones importants per a la història de la humanitat. Safo de Lesbos, Hipàtia, Hildegard de Bingen, Artemisa Gentilleschi, Virginia Wolf, centenars de dones que nodreixen la genealogia femenina de la humanitat. De la mateixa manera que s’ha articulat el relat de la història sobre els fets dels grans homes, és possible construir el relat dels fets de les grans dones buscant en elles altres referents, diferents perspectives. Les dones hi hem estat al llarg de la història i no ens poden obviar del seu relat. Altrament, necessitem la narració de la vida de les dones per trobar de forma més àmplia els nostres referents, indiferentment que siguem homes o dones.
L’Arxiu Nacional ens ha ofert una nova entrega del catàleg digital de l’arxiu, Dones i societat, un recull d’una seixantena de fotografies d’arxiu en una lectura del passat en clau de dona. Una ocasió extraordinària per contactar amb les històries de la genealogia femenina andorrana. La  intrahistòria del poble, dels petits relats de les pageses, les minyones, les mestresses, les primeres professionals, esportistes, immigrants... Relats de vides dedicades a sostenir altres vides que conjuntament construeixen una notable part de la història amb què seria positiu contactar per tenir altres punts de vista sobre el que som. Com més relats, majors seran les opcions de trobar les arrels amb què cadascú millor s’identifiqui.