Que les queixes per decisions o maneres d’actuar de la CASS són un dels principals motius de consulta al raonador del ciutadà és una cosa que ja se sap per antiga i reiterada durant els últims anys. El que no es coneix tant és que algunes persones fins i tot estan perdent la possibilitat de rebre les seves prestacions, o part d’aquelles a les quals podrien optar, per falta d’informació. Ho explicava en aquest mitjà dilluns passat Lluís Sàmper, representant dels pensionistes al consell d’administració de la parapública, amb una llarga experiència com a assessor de la gent gran a l’hora de reclamar els seus drets, ja sigui davant el Govern, els comuns o la mateixa Seguretat Social. Una tasca, la seva, que altruistament ha anat des­envolupant des de fa set anys i que, al meu entendre, hauria de fer fonamentalment la CASS, que és la que disposa veritablement de recursos per fer-ho i hauria de tenir aquesta obligació. I és que després de cotitzar en molts casos més de quaranta anys, el mínim que es pot demanar  és que, quan arribis a l’edat de jubilació, algú t’assessori de manera personalitzada sobre quins són els passos que has de fer per rebre la teva pensió o complementar-la, si és possible, d’alguna manera. Com que segurament en la majoria dels casos aquesta pensió no serà per llançar coets, si es té en compte que la mitjana que es cobra en aquest moment és de 600 euros, no serà sobrer que tothom tingui informació de primera mà de la mateixa CASS, encara que també pugui correspondre als serveis socials de les administracions una part d’aquesta tasca.