Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Alfred Llahí

Alfred Llahí

Periodista i escriptor

 

 

Genuflexió a l’andorrana




Com a bon tradicionalista –en el sentit d’afecció i respecte a la tradició– soc dels que celebra indefectiblement any rere any la festivitat de l’Epifania o Dia de Reis. Enguany l’he felicitat amb una epifania ben nostra, la que feu a la primera meitat del segle XVI el fins ara conegut com a Mestre de Canillo i que –segons els darrers estudis– es tracta del pintor Miquel Ramells (ajudat pel daurador Guiu Borgonyó), que ja l’any 1537 cobrava 60 ducats als cònsols de Canillo per pintar “al banc dels misteris de la Passió de Jesus Christ Salvador Nostre y tot lo retaule ab les ystories de Sent Joan Evangelista”. Curiosament no deixa de cridar-me l’atenció en aquesta meravellosa obra del nostre patrimoni la figura del rei Melcior, un dels “mags” que, segons l’evangeli de Sant Mateu, arribaren seguint un estel per trobar un nen que havia de convertir-se en el Messies. Se’l veu ben abillat però sense corona, amb aquesta dipositada a terra, com a signe d’humilitat i respecte davant el fill de Déu. I també agenollat, però sobre la cama esquerra en lloc de fer-ho sobre la dreta. Quin gran error! La genuflexió és l’acció de doblegar el genoll en senyal de reverència, d’adoració, de submissió (en llatí genu, el substantiu neutre de la quarta declinació, vol dir genoll). Però si bé aquest acte de respecte i reverència ja s’utilitzava a l’antiga Roma, no cal ser molt entès en protocol i cerimonial per saber que, des de l’edat mitjana (i més concretament des dels temps de les cerimònies de la cort de l’emperador del Sacre Imperi Romanogermànic), el genoll esquerre és el que s’utilitza, encara avui en els actes protocol·laris, per a saludar els reis o el sant Pare. El genoll dret està reservat únicament i exclusivament per a Déu! Per aquest motiu costa de creure que l’autor d’una obra d’art devot tan extraordinària com aquesta que avui ens ocupa, cometés un error tan greu i que, després de quasi cinc-cents anys, ningú s’hagi fixat en aquest detall tan poc respectuós. I no és aquesta l’única obra de Ramells que mostra personatges agenollats erròniament sobre el genoll esquerre en lloc del dret. Al retaule major de Sant Joan de Caselles, obra també del nostre protagonista Miquel Ramells, sorprèn veure els dos àngels, duent instruments de la passió de Crist, agenollats als carcanyols del retaule, també sobre el genoll esquerre. Desconeixement o pura intencionalitat? Era el Mestre de Canillo un artista irreverent? Potser caldria mirar a partir d’ara les seves obres amb ulls més crítics fent atenció a qualsevol signe que l’autor hagi volgut deixar intencionadament. Si fos avui, no ens hauria d’estranyar un error com aquest, doncs la majoria amb prou feines sap senyar-se o, el que és més greu, escriure sense faltes d’ortografia! Però com deia el pensador xinès Kong Fuzi, llatinitzat com a Confuci, si no es respecta el que és sagrat, no té res en què fixar-se la conducta.

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic