El nomenament d’un nou magistrat sempre creava expectatives i més encara el 1891 on Germain Sicard és nomenat nou jutge d’apel·lacions. Segons ens conta la premsa de l’època, és un home d’uns quaranta anys, antic professor que va passar de l’ensenyament a l’Administració. En aquell moment era del Consell de la Prefectura dels Pirineus Orientals i, malgrat les seves noves funcions, continuaria residint a Perpinyà. Se’ns explica que aquest magistrat és tot el tribunal d’apel·lació del Territori Neutral i Independent de les Valls; quan té un cas per jutjar, se li notifica per correu, i les parts es posen d’acord per a trobar-se amb ell a la frontera: a l’hivern, a La Guingueta –l’últim poble francès situat a la carretera principal que va de Prades a Puigcerdà–; a l’estiu, al poble de Porté, situat més a prop del territori andorrà, però que té el desavantatge d’estar enterrat sota la neu sis mesos a l’any. El periodista ens explica que un parell de dies abans, per arribar a Acs, va haver de creuar el port de Pimorent a peu, amb neu fins als genolls, ja que els guies s’havien negat a portar les seves mules a la muntanya. Ho té clar. Ser magistrat no és un treball molt còmode en aquestes condicions...
El nomenament de Sicard és vitalici i el seu predecessor, mort el mes d’octubre anterior, va ser Odon Estañol, advocat septuagenari de la Seu d’Urgell. Continua l’explicació comentant que el sistema judicial d’Andorra és molt senzill: en primera instància, dos batlles andorrans, nomenats per tres anys –el demandant sempre té dret a triar per quin dels dos magistrats desitja ser jutjat–. Per sobre d’ells, el jutge únic d’apel·lació, que ara és Sicard; i per sobre d’ells de nou, un doble Tribunal de Cassació: un i el Tribunal de la Mitra, amb seu a la Seu d’Urgell; l’altre és el Tribunal Superior, amb seu a Perpinyà, compost per cinc persones. El president del tribunal civil, el veguer francès, un advocat, un conseller de la prefectura i un jurisconsultor independent, és a dir, triat fora de la jerarquia judicial.
Les causes penals són jutjades per dos veguers nomenats a vida, assistits per un jutge d’apel·lació. El veguer espanyol és Francisco Pallerola, alcalde constitucional de la Seu d’Urgell; el veguer francès, que porta una desena d’anys en el càrrec, és un home jove i encantador; Charles Romeu, advocat establert a Prades. En realitat, les funcions de Romeu van molt més enllà del paper purament judicial que li atribueix la Constitució andorrana. En efecte, el govern francès té el seu delegat oficial al protectorat d’Andorra, que és el prefecte dels Pirineus Orientals (M. Bonhoure), igual que el bisbe de la Seu d’Urgell, copríncep d’Andorra, té el seu propi, que és el vicari general del bisbat, però de fet, els detalls dels negocis –la cuina de la diplomàcia francoandorrana– són confiats pel prefecte al veguer, que coneix admirablement la llengua i el país, i que gaudeix de gran popularitat a Andorra.