Si bé és cert que jo acabava de néixer quan el nostre santuari de Meritxell va ser devorat per unes sacrílegues flames, tan intencionades com devastadores, en aquella nit tràgica del 8 de setembre de 1972, no puc evitar entrar al vell santuari –avui reconvertit en sala d’exposicions, Meritxell Memòria– cada cop que visito l’actual basílica menor, obra del ja desaparegut Ricard Bofill, que sembla que s’havia inspirat en Leon Battista Alberti i Andrea Palladio en l’ús de les arrels neopitagòriques i els cercles quadrats per bastir el temple on avui es venera la patrona de tots els andorrans i que demà, 24 d’octubre, celebrarà els 150 anys de la seva proclamació com a Patrona i especial Protectora del Principat d’Andorra.

De les poques coses que es van salvar de les flames hi ha una petita relíquia d’una modesta santa francesa que l’arquebisbe de Toulouse i futur cardenal de Santi Marcellino e Pietro al Laterano, Florian Jules Félix Despre, va regalar al santuari el 1869. Aquesta relíquia és de santa Germaine Cousin (1579-1601), humil laica occitana que va morir als 22 anys i que la poca vida que va tenir s’assemblava i molt a la de la ventafocs de Charles Perrault…

Va ser una nena malaltissa que patia d’escròfula i tenia la mà dreta deformada. La seva mare va morir quan ella va néixer i el seu pare es va tornar a casar amb una dona que no volia veure la jove Germaine ni en pintura, enviant-la a cuidar les ovelles a la muntanya per no tenir-la a prop i fent-la dormir com les bèsties a l’estable, lloc on la va trobar el seu pare morta el 15 de juny de 1601.

El 1644, quan es va obrir la seva sepultura davant l’altar de l’església de Pibrac, molt a prop de Tolosa, per enterrar-hi un noble de la regió, va aparèixer el cos incorrupte de la jove Germaine. Aquest prodigi va arribar a orelles d’una dama de la noblesa local, madame de Beauregard, que desesperada per una úlcera al pit i per l’escassa salut del seu fill va anar a demanar la intercessió de la difunta. Es van curar tots dos.

Era el primer miracle dels més de 400 que se li atribueixen a Germaine Cousin, la petite bigotte, com li deien al seu poble, beatificada el 1854 i canonitzada el 1867 pel Papa amb el pontificat més llarg de la història, Pius IX, al seu torn beatificat l’any 2000 per Sant Joan Pau II. La pietosa jove que va ser menyspreada pels seus és venerada avui com a santa i patrona dels abandonats i de les víctimes de qualsevol abús i maltractament, especialment nens.

No deixeu de saludar la jove santa Germaine quan visiteu el santuari vell de Meritxell. La trobareu en una petita teca, al costat d’un preciós reliquiari daurat que recrea la châsse que acull el cos incorrupte de la santa a l’església de Sainte-Marie-Madeleine de Pibrac. Segur que agrairà que us hi atureu un instant ara que sabeu qui era i els miracles que va obrar en la seva curta vida.

Com va dir la germana Marie Agnès Kernel, el sant és el veritable amo de la història, ja que és ell qui canvia el cor dels qui fan la història.