Les modes gastronòmiques són un virus en evolució constant que s’introdueix de manera sigil·losa en la nostra dieta. Quan te n’adones, ja t’estàs cruspint el tercer kebab de la setmana, en alguns casos a preu de caviar, com les populars gildes a cinc euros. Les trobes des d’una cocteleria fins a una cafeteria de tanatori, quan eren un producte de bar de tota la vida, d’aquests de màquina escurabutxaques, escuradents a terra i ampolles de brandi de garrafa que s’han convertit en gran reserva a còpia d’estar anys en una prestatgeria. Si això continua així serviran les gildes fins i tot en un Burger King i seran l’enèsima icona popular transformada en estafa gurmet. 
Les diverses receptes s’han estès com el fong de The last of us, la sèrie postapocalíptica de HBO, i un dia ens en proposaran una amb oliva desconstruïda, boira del Cantàbric i anxova esferificada. El tema és de tal magnitud que fins i tot les grans marques de moda ja venen samarretes amb dibuixos de gildes. Aquest any continuaran rivalitzant amb els kebabs pel dubtós títol de productes populars elevats a l’altar de la gastronomia selecta. Això sí, a preu de crèdit tou pandèmic no tornat. 
El kebab és el millor amic dels influenciadors que et parlen de la carn com si fos de corder prèmium del Kurdistan sacrificat en una nit de lluna plena i tallat amb l’espasa làser dels Jedi i els Sith. I tot això a 12 euros, encara que la presa de pèl més gran és la de la xocolata Dubai a un preu que sembla que l’hagin fet a la fàbrica de Willy Wonka amb tiquet inclòs per a una visita a les instal·lacions. A Dubai no es produeix cacau, ni són experts en xocolata. Du festucs i està molt ben presentada en un embolcall de luxe, però a falta de qualitat gustativa té la virtut de ser anestesiant per la quantitat de sucre que conté i que la converteix en digna substituta del cloroform.
La xocolata Dubai la tenen en els locals franquiciats que cal combatre com Van Helsing amb Dràcula, les cafeteries d’influenciadores, els bars moderns de pissarres, cartells vintage amb lletres majúscules escrites amb guixos de colors, parets de totxo vist, llum tènue, tocs japonesos, lavabos unificats i gintònics amb hibiscos, baies i fruites del bosc. A aquest pas, beure una canya ben tirada serà més difícil que aprovar les oposicions de notari. Però cal resistir. Tot abans que cedir a la dominació de les modes. El nom de gilda fa referència al personatge principal del film Gilda perquè la forma que adquireix el pintxo quan és en posició vertical recordi la silueta de la roba de l’actriu. A partir d’aquí qualsevol canvi que es faci és pura ficció.