No sé si la cònsol Gili és conscient del tros d'obra d'art que acaba de perpetrar amb la conya aquesta de l'Espai Caldes. És igual, i la veritat és que moltes de les creacions més genials de la humanitat han sortit de pura xiripa. Pensin només en Newton i la poma, o en Arquímedes el dia que es va banyar i li va caure del cel no una poma qualsevol sinó el seu principi. Així que conscient o més aviat no, Gili figura ja per dret propi al costat d'aquestes luminàries. No és poca cosa. Com diu la meva amiga Noe, li ha quedat una performance que ni pintada (!). O un happening situacionista, no ho tinc gaire clar. Sempre ho podrà demanar a la cap de Cultura del Comú o al comissari de La censura és la comissària d'aquesta exposició, que segur que estaran encantats d'il·lustrar-la. El guió és difícilment superable: 1) el Comú encarrega una exposició sobre la censura en el mon de l'art. No cal ser gaire espavilat per augurar que no hi haurà precisament bodegons, retrats i floretes. 2) La cònsol intenta convèncer comissari i col·leccionista que retirin la portada del Charlie Hebdo i defenestra preventivament la peça. 3) La cònsol retira la paraula al comissari en el moment que intueix que dirà el que tota persona decent i amb un mínim de dignitat diria en aquestes circumstàncies. 4) Comissari i col·leccionista no transigeixen i el Comú cancela l'exposició tres hores després d'inaugurada. I 5: la cònsol contacta directors de certs mitjans (no aquest diari) perquè evitin qualsevol al·lusió a la flagrant censura que acaba de perpetrar en nom de la seguretat nacional i bla, bla, bla, com diria oportunament Eve Ariza. Que d'altra banda també ha exposat a l'Espai Caldes, caram, que petit es el mon. Per resumir: que Gili pretén censurar la censura de la censura. Censura al cub: insuperable, ja ho dèiem. Diran que no s'hi pot afegir res més, que com insinua el meu amic Iago, millor no tocar-hi ni una coma. Discrepo: en primer lloc, tot i que no en tinc proves positives sospito que tot plegat és un muntatge del Museu de l'Art Prohibit per a major glòria de La censura és la comissària d'aquesta exposició, que tot estava pactat i que en realitat la performance de la cònsol Gili s'afegirà en endavant a l'exposició i als fons permanents del Museu de l'Art Prohibit. Rosa, a mi no m'enganyes. Ara diguin-me que no és sensacional, portentós. Segon, i per acabar: encoratjo des d'aquestes línies la ministra de Cultura perquè fitxi  immediatment la cònsol Gili i la porti a la pròxima edició de la Biennal de Venècia. Ni els cavalls de Balmaseda ni les models en pilotes de Shangti. Gili censurant i ratificant-se en la censura perquè no vol tenir un mort a la seva consciència. Ara no en té un, té els de totes les víctimes de l'infame i covard atemptat terrorista a Charlie Hebdo. És a ells a qui la cònsol Gili ha abandonat i a qui ha traït.