Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de LRiba

Landry Riba

Secretari d'Estat d'Afers Europeus

 

 

Glotofòbia i el parlar d’aquí




Vagi per endavant que no sóc lingüista, ni filòleg, ni tan sols “de lletres”... Dic això perquè em proposo parlar de llengües. Més precisament de registres lingüístics.

El cas és que fa uns dies, tornant de França, escoltava a la ràdio una entrevista al senyor Philippe Blanchet, sociolingüista, que ha escrit un llibre sobre com combatre la glotofòbia. ¿I què carai és, això? Doncs sembla que és el menyspreu o fins i tot l’exclusió de les persones pel fet de considerar incorrecte, inferior o indegut l’ús que fan de les diferents formes lingüístiques d’una llengua. Apassionant i revelador! El senyor Blanchet ho il·lustrava dient que parlar francès amb accent i mots british queda bé, però que parlar-lo amb accent “rural” et resta possibilitats professionals i d’acceptació en altres ambients socials. Deia també que el fet de tendir a haver de “parlar correctament” ens feia perdre identitat, riquesa cultural i capacitat d’adaptació. Conèixer (que no vol dir dominar) els registres d’una llengua ens ajuda a ser més eficients en nombroses situacions. No hi ha dubte!

Tot escoltant les seves teories, pensava en com s’expressaven els meus padrins. Tots dos van néixer a Andorra pels voltants de 1920. Em queda clar que la meva generació ja no s’expressa com ho feien ells. Però resulta que la generació dels meus pares tampoc ho ha fet! ¿On hem deixat aquesta riquesa de la llengua? Hi ha paraules que mai he utilitzat tot i conèixer-les. El més greu, però, és que les he substituït pel seu equivalent “normatiu” o “acadèmic”. ¿Per què parlar com ells resulta folklòric i divertit quan és part de l’essència del nostre petit territori?

Una llàstima, ¿no? El Pirineu és ric d’un registre ben seu, Andorra també té les seves particularitats lingüístiques i fins i tot a Canillo tenim les nostres! No dic que haguem de parlar aixins, però sí que estaria bé prendre en consideració, amb la importància merescuda, aquest llegat tan nostre i conèixer-lo, respectar-lo i, quan la situació hi convidi, utilitzar-lo.

Aixins que ai dicidit acabar aquet article ascrivint de modo a gicar protagonisme a la forma d’enraonar que havia sintit a casa fins no fa pas tant. Ai dicidit que les tavelles, les trumfes, les euques, los pollins, lo tabaco, les carrotes i lo jec as mereixiven un puesto en un bocí de diari.

Els hòmens tinim lo privilegi de poder enraonar en diferentes llengües i de fer sirvir diferents registres.

Aprofitem-ho!

Compartir via

Comentaris: 3

Comentaris

Filicitats Landry, asperem los correctors en prenon nota.

Ben dit landry

Gràcies Landry !

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte