Any 2025, amb un ampli consens científic i social sobre el benestar animal, sorprèn –i preocupa– que determinats cossos públics d’Andorra continuïn recorrent a mètodes d’ensinistrament basats en el dolor i la por. Collars de punxes, collars elèctrics o altres eines aversives formen part del sistema de treball que alguns departaments oficials apliquen als seus gossos de servei.

No es tracta d’una qüestió d’eficàcia (que ja s’ha demostrat que no és eficaç), sinó d’ètica. Els col·lectius públics, especialment aquells que treballen en la protecció civil, la seguretat o el salvament, haurien de ser exemple de professionalitat, respecte i coherència. Utilitzar mètodes que generen patiment a l’animal, tot i l’existència de tècniques modernes i respectuoses, és senzillament injustificable.

La comunitat científica i les associacions professionals de comportament animal (com l’AVSAB, l'IAABC i el Col·legi de Veterinaris) coincideixen: el reforç positiu és més eficaç, més segur i molt menys invasiu. A més, promou una millor relació entre guia i gos, basada en la confiança i no en el temor.

És especialment greu quan aquestes pràctiques es duen a terme mitjançant empreses que utilitzen sistemes de “dominància” o “control” que avui sabem que són arcaics i perjudicials. Que un cos oficial delegui la formació dels seus gossos a entitats que fan ús de collarets de càstig posa en dubte no només la formació dels responsables, sinó també la coherència institucional amb els valors de benestar i responsabilitat pública.

Arreu d’Europa, cada cop són més els països que prohibeixen per llei aquestes eines: Alemanya, Àustria, Suïssa, Suècia o Espanya (amb la nova llei estatal de benestar animal) ja consideren el seu ús com a incompatible amb el tracte digne cap als animals. Fins i tot en entorns d’alt rendiment, com els equips de rescat o els gossos de policia, molts cossos han evolucionat cap a mètodes positius amb èxit provat.

A Andorra no podem quedar-ne al marge. El país es projecta com a modern, responsable i compromès amb la natura i el respecte. No té sentit que des de les institucions es continuï avalant, finançant o normalitzant el maltractament sota la falsa excusa de l’eficàcia operativa.

Els gossos de treball són companys, no eines. No els podem exigir una entrega absoluta mentre els oferim entrenaments basats en el dolor.

Si volem que la societat evolucioni cap a una millor relació amb els animals, els primers a donar exemple han de ser aquells que representen l’Estat.

Des d’aquestes línies, instem urgentment el ministre Guillem Casal, responsable de la Llei de protecció animal, a actualitzar el marc legal andorrà per estar a l’altura dels estàndards europeus i ètics del segle XXI.

És imprescindible que es prohibeixi de manera explícita l’ús i la comercialització de collarets de punxes, elèctrics, d’escanyament i altres eines de càstig físic, tant per a particulars com –molt especialment– en l’àmbit institucional. Tanmateix, hauria de legislar-se l’educació amb aquests mètodes i prohibir-ne la difusió a través de les empreses que ho exerceixen. Tots els que estem vinculats al món caní, quedem a la disposició del ministeri per col·laborar en la millora del benestar dels nostres animals.

Andorra no pot seguir permetent que el maltractament es disfressi de disciplina. El lideratge polític i legislatiu és clau per protegir els animals i fer del país un referent en convivència, respecte i benestar.