Governança i transparència

Hem tornat a demanar al Govern que comuniqui les dades relatives als avals i ajuts financers públics destinats al finançament de les empreses i els negocis. Però ha estat infructuós. Ens ha quedat clar que el Govern no té intenció de fer públiques les dades sobre la identitat de les empreses que s’acullen als ajuts econòmics en forma de crèdits tous ni la quantitat que percebran. Seguim creient que la ciutadania ha de conèixer les dades i la informació de què disposen les administracions públiques, ja que aquestes són determinants per valorar les actuacions públiques i garantir un exercici del poder públic responsable.
Aquesta era una bona oportunitat per fer realitat la voluntat manifestada pels partits de la coalició de Govern en la proposició de la Llei qualificada de transparència i accés a la informació pública recentment admesa a tràmit. Excuses, les que vulguin, i fins i tot que el Govern del PS feia el mateix en no donar una informació similar, fa deu anys, fa deu anys! Ara, es va reconèixer que no hi havia un motiu objectiu o normatiu que impedís la seva publicació.
És necessari que la informació pública estigui sempre subjecta al règim i principis de transparència, i més en les decisions i actuacions de rellevància econòmica, comptable i pressupostària, com la que estem tractant ara: 230 milions d’euros. La publicació actualitzada d’aquests avals públics al Butlletí Oficial és un exercici de transparència. Sense publicar el nom dels beneficiaris no hi ha control efectiu de la concurrència ni sobre l’eficiència en la despesa.
Per convèncer-los no va servir de res mencionar els advertiments i recomanacions del Greco sobre els riscos de corrupció en el context de la crisi causada per la Covid-19, apel·lant una vegada més a l’establiment de mitjans per lluitar contra la corrupció i per a una bona governança, la transparència i el control de la responsabilitat. Instruments tots ells més importants que mai en les actuals circumstàncies. Com tampoc la petició feta per la nostra Unitat d’Intel·ligència Financera a les entitats bancàries perquè verifiquin especialment les possibles incoherències en els moviments financers dels clients que demanen els ajuts per comprovar que necessiten els préstecs, així com l’ús que es facin dels diners atorgats i l’origen dels fons emprats per tornar l’import dels crèdits.
Per justificar la decisió de mantenir aquest anonimat es va posar en relleu que “molts ajuts socials es concedeixen sense ser publicats al BOPA” per tal de mantenir en l’anonimat aquestes persones vulnerables i que en aquest cas s’actuaria igual. No crec que estiguem parlant del mateix, però. No es tracta de vulnerabilitat ni de dades sensibles per protegir. Ens demanem perquè aquests ajuts no es volen publicar i en canvi es publiquen ajuts amb dades nominatives com els ajuts i beques d’estudi (menjador, matrícules), les beques esportives, els ajuts habitatge de lloguer (aprovats i denegats) o els ajuts en els programes Renova i Engega (atorgats i refusats).
No posem en dubte que els ajuts es donen seguint criteris objectius a empreses i autònoms que demostren que ho necessiten, però també s’han d’atorgar d’acord amb criteris de publicitat i concurrència.  Publicar les dades seria un acte per evitar els rumors sobre clientelismes. Per a nosaltres, publicar aquesta informació dona garanties als treballadors i als proveïdors d’aquestes empreses i poder comprovar que han respectat els compromisos legals.
La ciutadania no entén aquesta opacitat perquè el que vol es transparència, i això vol dir donar els elements als ciutadans perquè puguin fiscalitzar a què es destina el diner públic i pugui  així confiar en els seus governants.