Gràcies

Us escric aquestes línies en ple confinament, un diumenge postfestiu de la Constitució, i si em permeteu, m’agradaria fer un article una mica més personal vista la situació que estem vivint. Ens trobem tots plegats en una situació d’emergència sanitària i és un moment crític per a tots nosaltres, un moment que no sabem què és el que passarà ni quan passarà aquest mal son.

Us confesso que, com la gran majoria de vosaltres, no m’esperava arribar a aquesta situació, però m’agradaria mirar la part positiva d’aquesta pel·lícula de terror. I és que us he de confessar que estic emocionat, perquè s’ha demostrat el que he repetit tant de temps, i és que en situacions crítiques es veu de què estàs fet, i el que s’està demostrant és que Andorra som un país petit però ple de gent amb un cor gegant. No hem trigat ni dos dies a mobilitzar-nos i donar tota l’ajuda a la nostra gent gran, donant les gràcies als serveis que, per desgràcia, no es poden mantenir confinats perquè els necessitem. Parlo dels metges, dels infermers, la policia, els bombers, els treballadors de les farmàcies, dels supermercats i tots aquells que han de complir els serveis bàsics per a fer-nos més fàcil aquest ensurt a escala mundial.
Però sabeu què és el que m’omple d’orgull? Que malgrat les dificultats estem units, deixant de banda diferències, i tenim un sol objectiu, que és sortir-nos-en d’aquesta més forts i sobretot més units. El que estem demostrant com a país ho tindrem present molts anys de la nostra vida i ho reflectirem als llibres de la història per demostrar que sí, que ens en vam sortir i que Andorra unida no la para ningú.
És per això que deixant de banda ideologies polítiques, des del PS ja vam anunciar que donarem el suport necessari al nostre Govern perquè ens ajudin, però creieu-me que aquesta emergència també ha de servir perquè una vegada tot hagi passat lluitar pels drets de totes aquestes persones que ens estan intentant fer el dia a dia més fàcil i que no deixarem de lluitar perquè puguin tenir unes condicions laborals millors. Queda en evidència que hi ha molt marge de millora. El mateix per a la gent que més ho necessitarà després d’aquesta crisi sanitària.  Els haurem de fer costat amb polítiques econòmiques i socials que evitin la davallada de la nostra economia, però també de les vides socials de tots nosaltres. I creieu-me que, si abans era la meva lluita, ara ho és encara més. Perquè, amics i amigues, surto convençut cada dia a les vuit del vespre al balcó de casa sentint els aplaudiments i pensant que si ens ajudem entre els que aplaudim i als que aplaudim, d’aquesta en sortirà una Andorra més forta, més justa i més Andorra.
Són dies durs, però la recompensa serà molt més forta.
Visca Andorra, la seva gent i la nostra força. No us rendiu i continuem endavant, sempre endavant!