L’altre dia un bon amic em va demanar si li podia fer un “petit favor”. Tant si com no volia trametre el seu més “sincer i profund” agraiment a la ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, i a través d’ella al conjunt del Govern, pel “fantàstic” projecte de llei que ha de permetre una descongelació progressiva del mercat de lloguer.
I és que malgrat que tot just és un projecte de llei que ni tan sols ha iniciat el tràmit parlamentari ja sap de ben cert que l’afectarà i li suposarà un sobrecost important que alterarà la seva economia domèstica. Sortosament no es veurà obligat a marxar del país, com molts altres segons pronostiquen i adverteixen des de la Unió Sindical d’Andorra, per no poder fer front al cost de la vida, però sí que li limitarà encara més una capacitat adquisitiva ja prou tocada amb l’erràtica política d’un Govern que ha dinamitat la classe mitjana, deixant un país només per a aquells de molt poder adquisitiu i d’aquells que en tenen tan poc que sí compleixen els requisits per accedir a les diferents ajudes socials.
El fet és que, tot i ser encara una llei inexistent, el propietari a qui té llogat el pis des de fa més de dues dècades, i on el contracte inicial s’ha anat renovant tàcitament sense que ningú digués res des que va finalitzar passat el termini de cinc anys, ja l’ha contactat per informar-lo que de cara a l’any vinent caldria parlar i veure “com actualitzar el contracte de lloguer”, que segons uns primers càlculs podria ser d’entre 200 i 300 euros més alt.
La nostra amistat bé val el petit favor demanat, que no era altre que d’alguna manera expliqués el seu cas i el fes arribar a aquells qui amb les seves decisions li estan “facilitant la vida”, i que, per damunt de tot, els donés les gràcies per haver animat propietaris que fins ara únicament augmentaven el lloguer segons la variació de l’IPC a fer-ho molt per damunt d’aquest índex.
