La salut em porta a haver de renunciar a la meva tasca professional, que al llarg de gairebé trenta anys sempre ha estat dedicada, d'una manera o altra, al servei públic.

Han estat moltíssims els missatges de suport rebuts des que la setmana passada vaig anunciar que renunciava al càrrec de consellera general. 

No era cap secret, que no tenia intenció d'intentar renovar el càrrec que actualment ocupo, però tampoc hagués traït el compromís adquirit en les darreres eleccions generals si no fos per estricta recomanació mèdica.

El cas és que, arribats a aquest punt, el cos em demana agrair, i és tanta la gent a qui vull fer-ho públicament, que he sentit la necessitat de fer-ho als mitjans de comunicació (a qui vull agrair el tracte exquisit, rebut per part de molts dels seus professionals), per intentar arribar al màxim de destinataris a qui va dirigit aquest article.

He de dir que no citaré amb noms i cognoms ningú (perquè, d'una banda, em quedaria sense espai suficient, i de l'altra, perquè no voldria deixar-me ningú), però confio a ser capaç de referir a tothom en qui estic pensant.

El meu primer agraïment és per a la meva família, dins la qual incloc absolutament els amics. Gràcies per acompanyar-me en els neguits, per reafirmar o discutir els meus posicionaments i actituds i, en definitiva, per fer-me i estimar-me com soc. A més a més, especial agraïment al marit i les filles per suportar, amb paciència i generositat, les absències, els enuigs i les frustracions; ningú com ells tres per haver patit també la cara fosca de la meva vocació de servei públic.

En segon lloc, vull agrair als i les caps i companys que he tingut al llarg de la meva vida professional. Gràcies per tot el que he après amb i de vosaltres. Gràcies addicionals als que heu conviscut professionalment amb la meva malaltia per fer-m'ho tot més fàcil.

Per acabar, moltíssimes gràcies a moltíssima gent, coneguda o anònima, tant dins com fora del meu nucli personal. Gràcies infinites als qui m'heu fet sentir que la meva feina ha valgut la pena. És per això que vaig triar el servei públic, perquè sempre he sentit que era un mecanisme de transformació social, per mitjà del qual podíem intentar viure en una societat millor. De nou gràcies a totes i tots vosaltres per fer-me palès que d'alguna manera hi he pogut contribuir.

Judith Casal, consellera general i presidenta del grup parlamentari socialdemòcrata.