Ja fa una setmana que se'n va anar el gran Sergi Mas. Un d'aquests mestres que ens han deixat una empremta, encara que no hàgim tingut el plaer de conèixer-lo en profunditat. Perquè, en aquest cas, crec que la seva obra és més que suficient per a adonar-te de la classe de persona que era. Un treballador incansable i amb un compromís amb l'ofici que costa trobar en aquests moments. Però, és clar, formava part d'una altra generació, quan les coses costaven més i el valor del sacrifici era un dels pilars de la societat. Els temps canvien, què hi farem.
No enfocaré aquest espai a parlar sobre l'obra del Sergi perquè ja ho ha fet gent moltíssim més idònia que jo, simplement vull rendir-li un homenatge ressaltant el que considero dues de les característiques més importants de la seva figura com a artista i, per descomptat, com a ésser humà.
La primera és la humilitat, que portava com a bandera, perquè no es considerava un artista, sinó un obrer de les Belles Arts. Sempre va fugir de la paraula artista, com si no la mereixés, com si fos un luxe del qual no pogués estar a l'altura. Una humilitat que hauríem de reivindicar i exigir per a tots nosaltres, en aquests moments en què sembla més important generar contingut –o el que sigui que això significa– en lloc de crear obra. Els temps canvien... i no hi podem fer res. Una humilitat que el va portar a enlairar-se del paper de l'artista que es troba en un altre nivell que la resta dels mortals que no tenen el seu do, i el va motivar a crear l'escola d'art de Sant Julià de Lòria, fa ja més de quaranta anys, per a traspassar tot el seu coneixement.
La segona és la passió, que podem veure en tota la seva producció, resultat de dècades de treball infatigable i a la qual va dedicar la seva vida sencera, segurament fins als seus últims dies. Una passió que el va portar a transitar tots els camins artístics que va poder i que, fins i tot amb noranta anys, el portava a voler acabar coses que, segons les seves pròpies paraules, encara tenia pendents.
I em quedo amb un consell que va regalar en una de les entrevistes en aquest diari: "Em penedeixo de no haver deixat anar més la imaginació, de tenir por que em prenguessin per boig. Així que no tingueu por d'anar més enllà de la correcció formal i d'expressar una idea, per boja que sembli."
Adeu, Sergi. Descansa en pau. I no et preocupis, has deixat una gota de la teva imaginació en cada racó d'aquest país que, en aquests moments, i afortunadament també quan encara estaves amb nosaltres, reconeix el teu talent i dedicació a l'art i la cultura. Els anys passen i els temps canvien, però les qüestions importants continuen sent les mateixes de sempre. Com la passió, la humilitat, la constància i la dedicació.
Adeu, Sergi, i per sobre totes les coses, moltes gràcies.