Gràcies a tots

El curs escolar 19-20 finalitza, i aquest és un acabament ben diferent a tots els que havíem viscut mai. Ha estat un curs insòlit, marcat per la resignació en l’acceptació del tancament de les escoles i per la responsabilitat de tirar endavant un repte sense precedents.

El confinament va abocar-nos a una situació nova per a tots que va necessitar una resposta ràpida, repensar una altra manera d’ensenyar i d’aprendre i una manera diferent de comunicar-nos i relacionar-nos que ha deixat unes vivències úniques, unes repercussions i efectes a  cadascun dels nostres alumnes, pares i docents que no podem obviar, ans al contrari, han de ser el punt de partida per al curs vinent. M’agradaria pensar que aquestes experiències seran pilars per a reflexions futures.
Per això abans de continuar aquest article necessito donar les gràcies a tots els que heu fet possible que els nens i nenes i els joves d’Andorra poguessin continuar aprenent des de casa. I no només em refereixo als alumnes, als docents i al personal dels centres educatius, que heu fet un sobreesforç important, cadascú des del seu vessant, avui vull donar-vos les gràcies a tots vosaltres, però d’una manera molt especial a les famílies.

Des de casa, en pocs dies, vau haver d’assumir un nou rol. Sovint vau haver de compaginar les vostres obligacions professionals amb aquesta nova tasca compartida. Vau estar cridats a donar més suport que mai als vostres fills i filles. Vau deixar entrar els mestres i professors a les vostres llars i fer-los més confiança. Però sens dubte ha valgut la pena i hem creat un nou projecte comú que de ben segur aprofitarem per enriquir pedagògicament les escoles.

El setembre és aquí mateix i iniciarem un nou curs que determinarà la tendència dels pròxims anys. Un curs que haurem d’afrontar amb actituds de diàleg i de construcció.
El primer objectiu, i el més important, és que tots els alumnes han d’anar a l’escola, i per això estem treballant intensament en les ràtios, les mesures sanitàries, els espais, els grups de convivència, les eines tecnològiques i les competències tecnològiques dels docents i de les famílies, els torns de menjador, el servei de transport escolar, els ajuts a l’estudi, les entrades esglaonades als centres.

Aquesta és una feina indispensable perquè davant de les incerteses que tenim hem d’estar preparats per a molts escenaris possibles i estar oberts per adaptar-nos a futurs probables amb noves organitzacions. Hem de ser creatius i plantar cara a la situació complexa que tindrem davant.

Aquesta nova mirada també ens ha de permetre anar més enllà de la logística i hem de poder reflexionar sobre l’educació a Andorra.

Els darrers deu anys hem fet canvis profunds en els programes per adaptar-los a un ensenyament competencial i també hem fet una aposta molt forta per la tecnologia als centres escolars, per transformar les classes magistrals en treball per projectes, per donar la rellevància que pertoca a les competències transversals. Hem fet pivotar el protagonisme de l’aprenentatge cap a l’alumne i el docent ha adquirit un nou rol de guia i conductor.

Encara ens queda molt camí per fer i molts altres aspectes a tenir en consideració, com poden ser l’organització dels espais d’aprenentatge o les relacions amb l’entorn i les famílies.

L’experiència d’aquests canvis ens ha d’inspirar per definir com ha de ser la nostra escola després d’aquesta crisi del coronavirus.

No entenc millor manera de fer-ho que compartint el coneixement de moltes parts implicades: docents, alumnes, famílies, sindicats, polítics, comuns, associacions.  La visió des de cada una d’aquestes perspectives  sumada a l’interès comú de voler la millor educació per als infants i joves d’Andorra ens han de permetre reflexionar i apuntar les idees per definir quina és l’escola del demà. Tenim molta feina per endavant i la il·lusió de poder-la fer plegats.

Ara, tots necessiteu i us mereixeu un bon descans per poder també emprendre el nou curs amb perspectiva. Us desitjo a totes i a tots un molt bon estiu.