Celebrar la cultura sempre és una bona opció. Celebrar l’obertura de nous espais culturals, físics o eteris, és una alegria. Però celebrar que tornem a tenir obert un dels equipaments més grans del país ha de ser, per força, una festa. La inauguració del Centre de Cultura Lauredià serà aquesta festa. Més enllà de la gran inauguració oficial i de les activitats programades per a aquest cap de setmana de gran obertura, ens queda la satisfacció d’arribar al final d’un procés llarg. Tots els qui hem estat partícips algun cop d’aquest centre, ja sigui com a públic o com a part activa d’alguna proposta, tornem a tenir casa.
És cert que la cultura no s’atura. Tot i que sempre està en crisi i conviu amb males èpoques, la cultura, com la vida a Jurassic Park, "s’obre camí". Malgrat els anys d’obres i reformes que ha patit l’edifici després del foc, el teixit lauredià ha lluitat de valent per no congelar-se: s'han buscat espais alternatius, s'han generat nous projectes i s'han teixit vincles amb altres socis per no passar a dependre d'un mur de formigó. Aquesta feina invisible és la que cal destacar. Però ara, no rebutjarem el caramel que suposa tornar a tenir disponibles aquests espais de creació i exhibició: reformats, ampliats, millorats i tan anhelats. L’Auditori Claror serà, de nou, un espai de referència per a l’escena del país.
No puc deixar passar aquesta obertura sense fer una autoreflexió. La reobertura del Claror ens posa sobre la taula un equipament reformat que serà capdavanter en l'àmbit tècnic, i estic segur que també en l'humà. I aquí és on hem de ser exigents i, sobretot, ambiciosos per poder aprofitar aquest potencial. Aquesta nova infraestructura no pot servir només com un aparador bonic o un lloc de pas on rebre passivament les grans produccions foranes que venen de bolo a la temporada. Això seria quedar-nos curts. Tenim el deure d'aprofitar aquesta maquinària per canviar el xip: és l’eina idònia per pensar en gran i demostrar que a casa nostra es poden dissenyar, produir i aixecar projectes propis de gran format amb la mateixa qualitat i exigència que els de fora.
Soc defensor acèrrim del teatre petit, del de proximitat i de batalla, d'aquell que neix dels pocs recursos per fer-se gran des de la trinxera. Però també soc defensor dels moments i de les oportunitats; de creure que tot tipus de propostes poden i han de conviure en el temps. Els agents implicats hem d’agafar totes les eines disponibles per fer créixer l’entramat del país. Aquestes instal·lacions renovades ens han d’ajudar a despullar-nos de complexos: si el centre es reinventa i creix, nosaltres ens hem de fer forts en la idea que podem generar projectes que estiguin exactament a la mateixa alçada.
De moment, ara, toca gaudir de l’obertura, felicitar tothom que ha lluitat per allò, gaudir de la festa de recuperar l'espai, de tornar a trepitjar les escales de marbre i de conjurar tot el que serà el present i el futur del Centre Cultural Lauredià.