Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de ARossell

Amadeu Rossell

Secretari General de Liberals d'Andorra

 

 

Grans infraestructures i crisi




A tothom li agrada que la seva ciutat, el seu país, llueixi de forma que la gent hi vagi, visiti els seus carrers i botigues, tasti la gastronomia als seus restaurants, gaudeixi de moments de qualitat i, ja que hi som, que admiri les grans construccions i infraestructures que se li brinden. Però primer cal disposar d’aquestes infraestructures i construccions singulars.

No cal pensar gaire per posar-nos en situació i caure, ràpidament, en un parell de projectes que estan ara en plena efervescència i actualitat. L’un, el que serà el nou edifici d’Andorra Telecom, anomenat The Cloud o El Núvol, depenent de si hi volem donar una pàtina hipster o més aviat pirinenca, ja està en període de gestació avançada, escenificada per l’inici de les obres d’enderrocament de l’antiga caserna de bombers de Riberaygua. L’altre, sortosament encara en fase de conceptualització i per tant inexistent, és l’espai multiusos –aquí no hi ha terminologia hipster– que el Govern està pensant i que es podria arribar a perpetrar no lluny en el temps.

Fins aquí tot sembla dins la normalitat i dins els paràmetres d’ambició política i estratègica que porta els executius d’arreu a realitzar grans obres i projectes, en molts casos prescindibles i en altres molts sobredimensionats, per aconseguir ser recordats per alguna cosa ben material i fixada a terra, si pot ser.

I aquí comença el debat. Allò que resulta ser qüestionable és l’oportunitat del moment per fer aquests monstres de ciment, ferro, acer i vidre... El debat gira entorn de si ara és el moment de posar tants diners i recursos en un o dos projectes que, d’entrada, encara no han deixat clara la seva utilitat ni la seva rendibilitat.

Podem estar d’acord que The Cloud pot arribar a ser un atractiu arquitectònic i una peça cotitzada de l’art industrial del segle XXI, però també podem convenir que caldria ser un pèl més prudents a l’hora d’haver decidit que fos ara el bon moment per enterrar més de trenta milions d’euros de les reserves de la mateixa STA –aquest terme no és hipster– quan, en breu, els ingressos per roaming es veuran seriosament reduïts.

Que The Cloud es veurà omplert de restaurants, botigues, sales d’exposicions o despatxos d’alguna multinacional, com s’ha sentit pel carrer, està per veure. Que, en cas de veure’s ple, el rendiment que puguin aportar aquests lloguers tingui prou entitat i potència per establir un pla raonable d’amortització de la despesa de fer l’edifici, està per veure. Que serà un punt d’interès per als visitants i turistes –ja no diem que serà un reclam per fer-los venir, que sembla presumptuós– àvids de novetats arquitectòniques, està per veure...

Però mentre ens anem fent preguntes sobre el contingut de The Cloud, el que d’aquí pocs mesos ja no estarà per veure serà la despesa que suposarà aquesta macroobra –macro per la dimensió del país– i que ja s’haurà començat a versar cap als industrials i constructors. Construïm, paguem i després ja veurem què hi posem.

Aquestes paraules no vénen a dir NO a The Cloud, però sí que vénen a dir que abans de fer el continent, la caixa del regal, potser que tinguem lligat, i ben lligat, quin ha de ser el regal que ompli la caixa. Aquesta és la queixa, aquesta és la qüestió.

Quina llàstima que el tarannà dels nostres governants sigui més proper al dels faraons, el de pretendre ser recordats per les colossals obres, que al de l’equilibri i la prudència.

Que et recordin no depèn de la mida de teves obres i infraestructures, sinó de la dimensió del seu sentit comú al moment fer-les... o d’esperar a fer-les quan correspon.

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte