Sempre he pensat que Andorra podria ser un país exemplar i capdavanter en moltes matèries i durant la pandèmia va quedar demostrat que el fet de ser pocs ens beneficia en un munt d’aspectes. Per això no entenc per què les coses, en general, no es fan millor. Per ser més concrets, avui em refereixo al transport públic. Tots sabem que no tenim el millor servei del món, però les últimes setmanes s’ha vist com els seus gestors no entenen gens ni mica de què va el joc. Com en tantes altres coses, la improvisació i la manca d’informació és el modus operandi i tot sovint es fan canvis sense sentit i sense tenir en compte les necessitats dels passatgers. És innegable que fer-lo gratuït és de les millors decisions que ha pres el Govern, però quan l’has d’agafar cada dia no és suficient. Més enllà de la queixa recurrent de la manca de puntualitat (sense un carril específic serà difícil de controlar), s’han de revisar els horaris, les freqüències de pas, les parades o la capacitat. Una altra qüestió és l’estat dels vehicles, bastant deplorable, fregant la vergonya aliena. S’han fixat mai en el cubell del pal de fregar que hi ha agafat amb un filferro a una de les barres per llençar-hi el tiquet? O han pujat als busos que l’indicador de la parada sol·licitada és en castellà o, pitjor encara, en alemany? O els que tenen la pantalla en què s’hauria d’indicar el recorregut, però hi apareix de manera estoica l’escut del Principat, com si això ens hagués de marcar el camí? Suposo que els tècnics que decideixen el bon funcionament del transport públic no en són usuaris habituals i, per tant, difícilment entenen els problemes des del despatx. Però la solució és senzilla: agafar cada dia una línia diferent i comprovar tots els entrebancs de primera mà.
